Còrsega, moderació i possibilisme

La moderació i el possibilisme semblen haver-se establert a l’illa de Còrsega (330.000 habitants). L’aventurisme armat del Front Nacional d’Alliberament Cors que, en nom de la independència de l’illa, l’havia sembrat d’accions violentes durant quatre dècades va renunciar a les armes el 2014 mentre l’independentisme polític feia front comú amb l’autonomisme. Aquell mateix any aquella coalició nacionalista aconseguia l’alcaldia de Bastia, l’any següent obtenia una victòria històrica en les eleccions territorials, i en aquest guanyava tres dels quatre escons que li corresponen a l’Assemblea Nacional francesa.   

Ara els corsos han tornat a les urnes per votar la composició de la nova entitat territorial única i amb més poder que substitueix els dos departaments existents fins ara. Sobre la força del nacionalisme en el seu doble vessant, l’autonomista i l’independentista, ha planejat el cas català, que ha sigut esgrimit per l’oposició que opta per mantenir-se a França. El programa que defensen els nacionalistes ara mateix consisteix en un estatut d’autonomia amb poder legislatiu i en el reconeixement de la cooficialitat de la llengua corsa. Ni tan sols el líder independentista Guy Talamoni preveu la secessió en un futur pròxim. Els uns i els altres coneixen la força d’un Estat i les seves forces pròpies. Amb raó, ningú vol ser ara un David perdedor davant d’un Goliat que a més és centralista com pocs.