La mediatització de la campanya està servida

El dia que comença la campanya electoral es confirma que seran unes eleccions estranyes. Els pròxims 15 dies els partits intentaran convèncer-nos que la seva opció política és la millor per a Catalunya. Dos partits ho faran sense que el seu cap de llista i altres candidats puguin participar presencialment en la campanya. Alguns no hi podran ser perquè el magistrat instructor del Tribunal Suprem ha decidit que es mantingui la seva situació de presó preventiva incondicional. Altres, perquè o seguiran a Brussel·les o, després de l’execució de l’euroordre, seran conduïts molt probablement a la presó. 

Assistirem a una campanya electoral atípica, que precedeix unes eleccions sobre les quals s’estan sembrant dubtes interessats des del mateix moment que van ser convocades. La seva convocatòria es va fer a través de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, i alguns autors consideren que aquesta possibilitat excedeix l’abast d’aquesta clàusula de tancament constitucional. No obstant, igual com passa amb les actuacions dels poders públics, es presumeix la seva adequació a dret. Si no ho és, serà el Tribunal Constitucional el que, en el seu moment, ho decidirà. 

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

La mediatització de la campanya i els resultats electorals està, doncs, servida. En aquest context, la ciutadania de Catalunya està cridada a votar el 21-D en uns comicis autonòmics dels quals sortiran uns representants que hauran d’elegir, al seu torn, la persona que hagi d’ocupar la presidència de la comunitat autònoma, en principi durant els pròxims quatre anys (una altra anàlisi mereixerà la vida que càpiga augurar a la nova legislatura). Parlamentaris i Govern tindran la gens fàcil tasca de governar una Catalunya amb una població adolorida i enfrontada, amb unes institucions autonòmiques malmeses i amb un grau de desconfiança en la política d’aquí i d’allà molt alt. Posat en xifres, segons el CIS, un 48,9% de catalans pensen que la situació actual de Catalunya és pitjor que fa dos anys, i un 25,6% pensen que és molt pitjor. Un escenari gens favorable per a un Parlament que es preveu molt fragmentat, en què els acords entre grups seran imprescindibles i que trobarà el seu primer gran repte en la investidura d’un president. 

Per tot plegat, és important que en aquestes dues setmanes de campanya electoral exigim als nostres futurs representants propostes concretes sobre polítiques públiques que superin el monòleg de les banderes i la pugna d’identitats. Hem d’exigir que tornin a la política, que facin propostes per millorar la vida quotidiana de la ciutadania i que apostin per mesures constructives que superin el frontisme en el qual fa mesos que estem ofegats, que ara té forma de polítics presos o fugits i que abans havia tingut forma de falta de diàleg i de respecte de la llei. El que està en joc és la reconstrucció de la convivència, i en aquest punt no valen victimismes ni grans consignes. És hora de fer política en el curt termini, no curtterminista, per garantir el futur polític de Catalunya en el mitjà i llarg termini.