Quan Mascherano i Arda vulguin

El Barça és un club de futbol amb sensibilitat poliesportiva i potser és per això que s’inspira en el rugbi quan toca decidir als despatxos. La massa salarial de la plantilla fa temps que està desbordada i l’única decisió al respecte, segurament l’única possible, és una puntada i a seguir. Ofegats com estan en aquest apartat, i més encara després de la renovació de Messi, agraeixen qualsevol baixa que pugui suposar un alleujament per als seus comptes.

Només així es pot entendre que des del club interpretin com una bona notícia que Javier Mascherano, una garantia en una posició en què costa encertar els fitxatges, vulgui deixar el Barça l’estiu que ve. Resulta comprensible que des del punt de vista comptable, no els importi alleugerir una fitxa a preu de titular d’un jugador que, almenys fins a la lesió de Umtiti, ocupava plaça de suplent.

Una altra cosa seria la seva sortida en aquest mercat d’hivern, quan el club ni tan sols pot descartar que acabi fitxant un cinquè central davant la lesió del francès. Sembla evident que prescindir de Mascherano a mitja temporada és un luxe que el Barça no es pot permetre, però resulta xocant que la posició del club, almenys internament, sigui la de persuadir-lo perquè es quedi, quan seria suficient remetre’s a la data final del seu contracte: 2019.

 El jugador admet públicament que en el passat es va deixar convèncer, però assegura sense rubor que aquesta vegada decidirà ell. El negoci està muntat d’aquesta manera.

No estem en època d’esclavitud, i és bo que els treballadors puguin escollir el seu futur, però que el contracte només obligui l’entitat, deixa en situació de clara debilitat els clubs.

En qualsevol cas, sembla coherent que Mascherano, que va ser qui pràcticament va decidir que fitxaria pel Barça, amb l’ajuda de Messi –segons va explicar fa uns dies en una entrevista a El Gráfico–, sigui també qui decideixi quan se’n va. També va optar al seu dia per anar-se’n del Liverpool i va deixar poques opcions al club anglès.  

Uns decideixen quan se’n van i altres, com Arda Turan, quan no se’n van. Es viu bé a Barcelona i al turc li va semblar poc haver-ho fet només durant un parell d’anys. Mentre no es cansi, el Barça li seguirà pagant religiosament i Arda té la deferència d’entrenar-se amb els seus companys encara que el turmell li jugui males passades quan toca viatjar a Múrcia. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ajustar els fitxatges

Així que quan Mascherano i Arda vulguin i decideixin marxar, el club podrà mirar les seves arques i respirar, momentàniament, fins que s’ajusti la fitxa d’Umtiti al seu paper de titular i es comptabilitzi la despesa del Coutinho de torn. I mentrestant, resem perquè segueixin apareixent patrocinadors de sota de les pedres que permetin que el hàmster segueixi movent la roda.