DUES MIRADES
¿Despertar?
La connivència del feixisme que dormia amb determinades forces polítiques és un dels escàndols més notables del present que vivim
zentauroepp41175139 sant adri de bes s 03 12 2017 pol tica miting dels comun171203134700
La base és el verb despertar. Despertar implica que dormia. I és evident que s'ha despertat. ¿Algú en té la culpa? ¿Calia deixar que dormís plàcidament, és a dir, que estigués viu però en estat de letargia? ¿Algú pot pensar que l’objectiu d’unes forces democràtiques era provocar que el feixisme es despertés? ¿O resulta més aviat que una decisió avalada per un Parlament escollit legítimament ha generat aquest despertar virulent, afalagat amb les cançons de bressol de qui van procurar que dormís mentre convenia?
Notícies relacionades
La connivència del feixisme que dormia amb determinades forces polítiques –des de la simple tolerància a la subvenció, des de la cuirassa legal fins a les maniobres de protecció dels seus membres– és un dels escàndols més notables del present que vivim. El problema no és qui l’ha despertat sinó què hi feia, dormint. És a dir, a punt de despertar-se una altra vegada.
Víctimes i agressors
Pablo Iglesias va ser més suau i va dir que l’independentisme hi havia «contribuït», però Juan Carlos Monedero va afirmar que havia estat «gràcies a l’independentisme» que la «força del feixisme s’havia despertat». La comparació amb qualsevol relació entre víctimes i agressors és vergonyant. ¿És la víctima qui atia la violència del malfactor? ¿En base a què? ¿Als seus excessos? ¿A la seva insolència? ¿Al desig inefable que es crea en el malfactor de ser-ho perquè la víctima ho reclama? ¿Voleu dir que no estem perdent de vista el que ens hi juguem?
