La croada de Trump

Se li ha d’agrair a Donald Trump que amb la seva desacomplexada barreja d’ignorància, arrogància, vanitat i egoisme hagi fet el pas de formalitzar el que des de fa anys són unes quantes veritats en el conflicte palestino-israelià. Per exemple: que els EUA no són un mediador de bona fe i imparcial. Que el que diguin, el que sentin o el que pensin els palestins no té el mínim pes en el desenllaç dels esdeveniments (i encara menys els seus drets). Que el lideratge palestí no és més que una façana, i que tant se val el que faci, els deures que intenti complir, que mai serà tractat en peu d’igualtat en un conflicte amb una correlació de forces profundament desequilibrada. Que el que opini la resta de la comunitat internacional no té cap influència sobre el binomi Washington-Tel Aviv. Que la solidaritat dels «germans àrabs» amb  els palestins és pitjor que retòrica buida: una falsedat que es cobra en sang el que es ven en petroli. Que la legalitat internacional i les resolucions de l’ONU no tenen importància quan d’Israel i els Estats Units es tracta.  Que els palestins estan sols, a la seva sort, i són febles. Que el procés de pau és una cortina de fum, que la solució dels dos Estats està morta i enterrada. Que ser fort i prendre decisions sustentades per la força dona rèdits. De Teheran a Pyongyang, de Riad a Pequín, de Moscou a Istanbul, es pren bona nota d’aquest fet: primer construeix assentaments, i després nega’t a respondre preguntes. Funciona.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Trump certifica amb la seva decisió el que és la realitat: Jerusalem no és una ciutat en disputa, és una ciutat conquistada i ocupada militarment, primer el 1948, després el 1967. ¿Capital d’Israel a ulls de Washington? No canviarà res en el dia a dia dels habitants palestins de Jerusalem pel fet que l’ambaixada es traslladi de Tel Aviv a la seva ciutat. La seva vida continuarà sent tan miserable com fins ara, atrapada en aquella barroera i vasta xarxa de violència que, per resumir, s’anomena ocupació. És molt probable que corri la sang –molta o poca, està per veure, sempre massa en qualsevol cas–, pels carrers de Jerusalem i per altres ciutats àrabs i musulmans. Però això ja ho saben Trump i l’ala extrema de l’extrem Partit Republicà que governa els Estats Units.

Benjamin Netanyahu aplaudeix la decisió, però hauria pogut viure perfectament amb el statu quo actual, no és aquesta una decisió que beneficiï l’Estat d’Israel. La sang palestina que pugui vessar-se se li atribuirà a ell, quan en realitat tacarà les mans de Trump. Aquesta no és una decisió política en el marc del conflicte palestino-israelià. Aquesta és una decisió religiosa en el marc de la guerra racista i islamòfoba impulsada per Trump i que compta amb molts seguidors als Estats Units. Cert, Trump busca suports interns erigint-se en el millor amic d’Israel. Però això és un afegit. El que Trump té en marxa és una croada.