El 155 li ha sortit malament a Rajoy

Tots els sondejos publicats coincideixen que el bloc independentista renovarà la seva condició de primera força política d’aquí dues setmanes. I que podrà tornar a governar. Si l’encerten, el 21 de desembre que ve molta gent a Espanya es preguntarà si valia la pena aplicar l’article 155 de la Constitució tal com s’ha fet. La més dretana dirà –ja ho està fent– que hauria fet falta més duresa. Altres, i pot ser que no siguin pocs, pensaran que potser la via del diàleg hauria sigut millor. Però per a tots ells Mariano Rajoy apareixerà com un líder incapaç de resoldre la crisi.

Per a molts resulta a més incomprensible l’evolució judicial de l’assumpte. Que la querella del difunt fiscal general José Manuel Maza i la iniciativa de l’Audiència Nacional hagin quedat arraconades a mans del Tribunal Suprem, que fins i tot ha retirat l’ordre europea de detenció contra Carles Puigdemont. Ni a propòsit es podien haver fet tan malament les coses. El ministre de Justícia s’ha lluït.

Ni un indici d’aquestes reflexions crítiques apareix a la premsa madrilenya i tampoc a les tertúlies, que es limiten a atacar cada vegada amb més entusiasme l’independentisme i els seus líders. Que són els mateixos que fa uns mesos. Per exemple, al final de l’estiu. I llavors ningú se’n recordava en aquests àmbits.

¿Què ha desfermat aquesta passió antiseparatista? ¿L’1 d’octubre, la DUI? En part sí, és clar. Però segurament també l’interès a encegar la possibilitat que algú digui que la inacció del govern de Madrid ha sigut una de les causes de l’esclat de la crisi. Això i també que s’airegin les ficades de pota del Govern. Les campanyes no solament es fan per pregonar algunes coses, sinó també per ocultar-ne d’altres.

Però tornem al que pot passar si els sondejos l’encerten. Aquests diuen que, si no es produeix un canvi radical electoral d’última hora, el nou govern no serà de signe constitucionalista o unionista. I que el PP serà el partit menys votat. La resta és una incògnita. I la solució és fonamental per als catalans. Però els altres ciutadans espanyols segurament en tindran prou de saber que aquests primers resultats suposen que l’estratègia del Govern ha fracassat i que les coses tornen a estar més o menys igual que el primer d’octubre.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Rajoy pot patir per això. Primer perquè ha demostrat fins a la sacietat que no té recursos ni instruments polítics per abordar l’assumpte des de la perspectiva del diàleg, que és el que hauria d’imposar-se a partir del 22 de desembre. Segon, perquè estarà molt pressionat per Ciutadans. Fins fa poc el PP gairebé menyspreava Albert Rivera. Ara no tindrà cap més remei que tenir-lo molt en compte. I fins i tot seguir-lo en algunes coses que no voldria.

Si, a més a més, Miquel Iceta obté un bon resultat, la postura del PSOE pot canviar. Pedro Sánchez podria animar-se a imposar el seu criteri al sector clàssic del partit, que li exigeix entesa absoluta amb el Partit Popular. I Rajoy perdria un aliat fidel.