Dues mirades
Cava aragonès
La confrontació de les dues imatges és desoladora. Un enfrontament amb guanyadors (eufòrics a Vilanova de Sixena) i perdedors (humiliats a Lleida). Benvinguts a la política com a competició
zentauroepp41286162 graf1170 villanueva de sijena huesca 12 12 2017 alguno171212122229 /
Mentrestant, a Vilanova de Sixena, els veïns celebraven l’arribada de les caixes sense presència dels guàrdies civils armats –molt armats, segons els testimonis–, que hores abans havien protegit el tresor de les enfervorides masses catalanes. Mentrestant, a Vilanova de Sixena, al local municipal, celebraven amb cava aragonès i amb els dolços i cruixents dobladillos (o farinosos) el retorn de les peces. El cava, Reyes de Aragón Brut Nature, el servien en unes copes de plàstic opaques, gentilesa de la casa de l’escumós. Tothom reia o plorava d’emoció, perquè «era un dia molt important». Ho va dir l’alcalde de Vilanova: «Sempre vaig confiar que tornarien; els béns van desaparèixer del monestir premeditadament». ¿Desaparèixer? ¿Premeditadament? ¿Va ser un robatori a les fosques? ¿Una acció llampec? I després va afegir que arribava el torn de les pintures murals que són al MNAC: «Ara ho veig més fàcil».
Notícies relacionades
A Vilanova de Sixena feia fred i el dia era assolellat. Els camions de les mudances entraven triomfants a la vila en una tarda radiant. A Lleida, aquella mateixa matinada, negra nit, amb pluja batent, els que pensaven que es tractava d’una operació feta amb traïdoria protestaven perquè l’aparell de l’Estat
es decantava per una part sense miraments. La confrontació de les dues imatges és desoladora. Un enfrontament amb guanyadors (eufòrics) i perdedors (humiliats). Benvinguts a la política com a competició.
