Editorial
La batalla contra els ciberpirates
Espanya destinarà 20 milions d'euros més per reforçar la ciberseguretat d'organismes oficials
Telefónica i altres grans empreses d’Espanya, infectades en un ciberatac massiu. /
L’any que està a punt de finalitzar ha registrat els pitjors casos d’atacs informàtics que, ideats amb abast planetari, van fer tremolar les bases de la societat de la comunicació i la informació i van revelar la seva extrema vulnerabilitat. Virus maliciosos com el Wannacry i el Peyta van infectar ordinadors de grans empreses de telecomunicacions, centres sanitaris i entitats financeres d’arreu del món. Aquests dos episodis van revelar noves estratègies dels pirates, capaços de robar arxius d’usuaris, multinacionals o governs i demanar rescats per recuperar-los. Tot un pas endavant en l’escalada delictiva del cibercrim que ha posat en evidència la fragilitat dels sistemes de seguretat de les economies més avançades.
Davant una amenaça tan greu, resulta lògic que s’hagin disparat totes les alarmes. El Govern espanyol anuncia que destinarà 20 milions d’euros més a reforçar la seguretat de l’Estat amb la creació d’un comandament únic per coordinar operacions de protecció i resposta davant possibles atacs als sistemes informàtics oficials.
En realitat, després de la batalla contra els delinqüents cibernètics està en joc no només les grans relacions internacionals, sinó que, amb l’expansió de l’internet de les coses, els pirates poden entrar fàcilment en les nostres vides quotidianes. Aquesta legítima defensa pròpia davant els ciberpirates només pot tenir un fre: el que marca el respecte a la privacitat dels ciutadans.
