Sixena entra en campanya

És comprensible el dolor dels responsable del Museu de Lleida i de molts catalans pel trasllat de les obres d’art a Sixena, però la manipulació i la mentida són inacceptables. Els partits separatistes han utilitzat l’assumpte perquè sigui viscut com una humiliació, com una altra prova més de catalanofòbia i una ofensa que s’executa per culpa de l’article 155. Tot fals. Anem per parts. Cal recordar que va ser ERC qui es va oposar al conveni que l’exconseller Santi Vila havia acordat amb la seva homòloga aragonesa, Mayte Pérez. Era un acord entre administracions, més enllà de l’embolic judicial, perquè no hi hagués vençuts en la gestió d’aquest patrimoni. Però Oriol Junqueras va impedir que el tema figurés a l’ordre del dia del Consell Executiu per raons d’«oportunitat política» i el tema va quedar aparcat sine die.

Per entendre el cas s’ha de recordar que l’origen del plet és la disgregació del patrimoni del Reial Monestir de Sixena després del saqueig i incendi que va patir el 1936 a mans d’una columna anarquista. Les obres en disputa van ser comprades entre els anys 1983 i 1994 per la Generalitat i el MNAC, però la venda la van fer unes monges santjoanistes del monestir de Valldoreix que no n’eren les propietàries, sinó només les dipositàries. El 2015, el jutjat número 1 d’Osca va dictar que l’operació havia sigut fraudulenta i va ordenar la devolució del patrimoni a la Comunitat de Sixena, el monestir de la qual ha sigut restaurat mentrestant. La Generalitat ha anat perdent tots els recursos, impugnacions, al·legacions i apel·lacions davant la justícia ordinària. Ara falta el Suprem, però l’ordre d’execució provisional de la sentència no tenia marxa enrere perquè també el TSJC va desestimar les mesures cautelars sol·licitades in extremis pel Consorci del Museu de Lleida. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En resum, el 155 no hi té res a veure, perquè el Govern espanyol no ho podia impedir. És veritat que l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, assetjat per un entorn local molt crispat, va al·ludir a això, però Miquel Iceta va negar la major. És més, si no arriba a ser pel 155, potser l’exconseller Lluís Puig hauria acabat cometent un delicte de desobediència i un altre d’apropiació indeguda. Encara que suposo que no. El juliol del 2016, la Generalitat va tornar 53 obres dipositades al MNAC amb molt de sigil, sense incòmodes imatges, com a part d’una estratègia jurídica per guanyar temps. Llavors ningú va intentar paralitzar la sortida dels camions.

S’ha dit aquests dies que s’exigien les obres de Sixena a Catalunya, i no d’altres que es troben al Museu del Prado o a Toledo, per motius polítics. S’han fet tuits incendiaris des de canals públics. També fals. Totes les peces venudes legalment abans del 1923, moment en què aquest monestir va ser declarat monument nacional i, per tant, va passar a disfrutar d’una protecció integral, no es reclamen. Els catalans podrem seguir veient importants obres d’art sacre de Sixena a Lleida i al MNAC.