Europa en funcions

Sense locomotora, Europa funciona singularment al ralentí. Angela Merkel és a Brussel·les per participar en la cimera, però té el cap a Berlín. El seu Govern està en funcions a l’espera d’aconseguir repetir la gran coalició amb els socialistes o convocar noves eleccions. Governar en minoria a Alemanya produeix més pànic que assajar una gran coalició a Espanya. El lema europeu, units en la diversitat, no és casual.

Amb la gran cancellera en punt mort, una cosa insòlita per a qui ha exercit una influència sobre la política europea sense precedents, alguns líders podrien caure en la temptació de recitar el vers de Neruda: «Me gustas cuando callas porque estás como ausente». No servirà de res. Sense Govern a Berlín la Unió Europea (UE) no pot fer front a la seva prioritat més urgent: reformar la zona euro; convertir-la en una unió econòmica i monetària real a prova de bombes, o sigui, d’altres crisis, com ha promès el salvador Emmanuel Macron.

Si el brexit va ser una de les pitjors notícies en la història de la construcció europea, posar-lo en marxa està resultant un alleujament de proporcions similars. Es va témer un divorci a bufetades però no sembla que hagin de volar els plats sobre el mar del Nord. L’acord sobre les condicions de separació ha sigut una victòria a Brussel·les i un bany de geladora realitat per als britànics que van prometre una ruptura radical i indolora amb Europa. A l’horitzó: un brexit tou, amb el Regne Unit fora però gairebé a dins, encara que la part més difícil comença ara: evitar la divisió europea a l’hora de parlar de comerç.

Superar l’adolescència

Mentre els britànics marxen, els europeus es proposen superar l’adolescència: eliminar la tutela nord-americana sobre la seva defensa, de la qual depenem des de la segona guerra mundial. «Avui el somni es converteix en realitat», ha declarat Donald Tusk, president del Consell Europeu, a l’anunciar la creació d’un mecanisme perquè la gran majoria dels estats de la Unió Europea greixin conjuntament els seus exèrcits i les seves indústries d’armament, una idea que apareix i desapareix de l’agenda europea des dels seus orígens.

Notícies relacionades

La Gisèle i el cognom

Comerços efímers

Amb Donald Trump a la Casa Blanca i Vladímir Putin al Kremlin, era inevitable que els europeus es prenguessin seriosament la seva autonomia defensiva. «Són bones notícies per als nostres aliats i dolentes per als nostres enemics», ha insistit eufòric el polonès Tusk. El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha recordat la necessitat que l’Aliança i la Unió Europea es complementin mútuament, però tots dos saben que la tensió entre les dues organitzacions serà inevitable si els europeus un dia aconsegueixen tenir el seu Exèrcit propi.

 Mentre Merkel resol la seva interinitat, altres espinosos temes continuaran a la nevera. Bones paraules sobre la política social europea, una altra vella idea de la qual la cicatriu que ha deixat la crisi al continent fa que se’n redobli la  urgència. El repartiment de l’acollida de refugiats segueix sense complir-se, un cop moral per a la vocació europea d’il·luminar amb els seus valors el món. Afanyi’s, cancellera, i situï el seu llegat al costat bo de la història.