CONTRAPUNT

Jocs amb els números de la Seguretat Social catalana

El pes de l'aportació catalana s'ha convertit en motiu de pugna política

2
Es llegeix en minuts

Un dels temes més delicats entre l’electorat, sigui quina sigui la campanya electoral de què es tracti, és el del futur de les pensions i la viabilitat del sistema. Si al debat sobre la jubilació s’hi afegeix la pugna independentista, poden saltar espurnes a la mínima i entrar en un laberint d’acusacions, ja que totes les xifres són molt interpretables. En aquest sentit, és bàsic el període que s’utilitzi per defensar una posició o la contrària.

    

Un exemple d’això es va viure la setmana passada al Senat, en un intercanvi d’opinions entre la ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, i el senador d’ERC Joaquim Ayats. Aquest li va preguntar si el Govern central podia garantir que no hi haurà retallades en pensions, i a la ministra l va faltar temps per destacar que si a Catalunya es poden cobrar les pensions puntualment cada mes és gràcies a les aportacions de la caixa comuna de la Seguretat Social. Báñez va xifrar el dèficit de les cotitzacions catalanes i les prestacions que reben els jubilats de Catalunya en 4.700 milions d’euros el 2016, que es van cobrir amb «la solidaritat de la societat espanyola». Bàsicament amb l’anomenada guardiola de les pensions. 

    

La ministra va dir la veritat, però no obstant, si s’obre el focus i es mira la relació entre els ingressos i les despeses de la Seguretat Social a Catalunya durant un període molt més llarg que el de només un any, les conclusions i el signe de la solidaritat són molt diferents.

    

Així, entre el 2000 i el 2008, les cotitzacions catalanes van aportar 28.000 milions d’euros més a la caixa comuna de la Seguretat Social dels que aquesta es va gastar en prestacions a Catalunya. Gran part van anar a parar al citat fons de reserva, amb el qual ara, en temps de vaques magres, s’han pagat els dèficits anuals del sistema que s’han produït a Catalunya, i també a la resta d’Es­panya.

    

I si s’obre encara més el focus, com consta en un recent informe publicat per l’intervingut Departament d’Economia i Finances, es constata que, malgrat els gairebé 20.000 milions d’euros de saldo negatiu acumulat durant la crisi entre el 2009 i el 2014 a Catalunya després del pagament de les pensions, encara quedaria un teòric saldo d’aportació de més de 10.772 milions de les cotitzacions catalanes realitzades entre els anys 1995 i 2008 (30.118 milions). 

Notícies relacionades

    

Situació que contrasta amb les xifres del conjunt d’Espanya durant el mateix període, amb un desequilibri acumulat entre cotitzacions i pensions que va arribar a un saldo negatiu de 196.335 milions. A vegades una mirada a llarg termini permet veure un paisatge molt més real que el detall d’un moment.