La disjuntiva entre república o monarquia

Els recurrents errors d’estimació de les enquestes electorals conviden a ser prudents amb els resultats que avancen. Però convé identificar les tendències que apunten. Davant l’allau demoscòpic d’aquests dies, en podem destacar tres. En primer lloc, sembla que la participació serà molt alta. En segon lloc, no s’aprecien grans transvasaments de vots entre el bloc independentista i el bloc dinàstic del 155 (el que hi ha és mobilitat de vot dins de cada bloc). I, en tercer lloc, no sembla possible cap govern alternatiu al sobiranisme. El bloc dinàstic només podria pensar a governar amb el suport directe o indirecte dels Comuns. I els Comuns ja tenen coll avall que en la lectura plebiscitària imposada per Rajoy seran comptats a la banda del bloc del 155. Cert. Però d’això a avalar un govern liderat per C’s hi ha tot un món.

Si les tendències apuntades es confirmen, adquirirà relleu una altra línia divisòria menys cridanera, però igualment fonamental per a les possibles fórmules de govern a considerar a partir del 21-D. Em refereixo a la línia que delimita els camps monàrquic i republicà. De fet, la distinció entre bloc republicà i bloc dinàstic és la que defineix els àmbits dels possibles pactes de govern. 

Arrimadas només pot pactar amb Iceta i García Albiol. Per contra, el camp republicà funciona amb una geometria variable prou més complexa. La coalició liderada per Esquerra és l’única formació política que té frontera amb la resta de partits republicans, inclosos els Comuns. Esquerra ocupa l’espai central del camp republicà. I, per això mateix, també és l’única força política que té possibilitats d’articular un govern de coalició amb la participació directa o indirecta de la resta de formacions republicanes. Passat el 21-D, el marge d’ambigüitat que tindran els Comuns encara serà més estret que el que han tingut en aquesta campanya tan anòmala i polaritzada. Un marge imperceptible, microscòpic. O fan viable un govern republicà, o s’hi oposen fent costat al bloc dinàstic del 155.

Notícies relacionades

Enquesta eleccions Catalunya: ERC s'allunya i Puigdemont perd força

Junts per Catalunya portarà a la Fiscalia les paraules de Santamaría per presumpta "prevaricació"

Una victòria incontestable del bloc republicà sobre el bloc monàrquic exigiria la formació d’un govern de coalició fort amb uns continguts programàtics nítidament progressistes i molt clars en tres àmbits bàsics: l’institucional, el social i el cultural. És a dir, esgotada l’etapa autonomista, caldrà definir un programa de govern de contingut constituent. Si aquest govern no fos possible per la manca de flexibilitat i generositat dels actors implicats en les negociacions, caldrà anar a noves eleccions, amb els càstigs electorals imaginables.

Ara com ara, anar a unes noves eleccions provocades per la manca d’acord de les forces republicanes és l’única possibilitat que té el bloc dinàstic de consolidar l’escapçament del sobiranisme del qual es vanta Sáenz de Santamaría, així com de mantenir la pressió repressiva sobre la societat catalana i fer el que, emulant Felipe Acedo Colunga (fiscal de l’exèrcit franquista l’any 39), algú ha descrit amb la inquietant metàfora de la desinfecció social.