Podem i el nus gordià de l'esquerra

Podem cotitza a la baixa en els estudis demoscòpics. Són moltes les raons possibles que poden explicar aquesta caiguda, aquí em centraré en una: la seva posició respecte a la situació a Catalunya.

Com ja han deixat clar nombroses anàlisis, Podem s’ha constituït des d’un principi com un partit eminentment jove, més popular entre els que tenen estudis superiors que entre els que tenen secundària o menys, i amb un important biaix masculí en el seu electorat. Segons les dades disponibles, malgrat el retrocés, aquest perfil de votant de Podem es manté més o menys inalterat. 

No obstant, si analitzem el suport a Podem segons algunes variables polítiques, podem observar que el partit morat retrocedeix significativament més entre determinats sectors.

Més a l'esquerra i menys espanyol

En primer lloc, Podem manté els seus suports entre els votants d’extrema esquerra, però retrocedeix de manera significativa entre els d’esquerra moderada i els desideologitzats. Les dades assenyalen a més que el partit morat està patint fugues importants entre els que se senten més unívocament espanyols, i fins i tot entre els que se senten tan espanyols com de la seva comunitat autònoma (aquests últims constitueixen més del 50% del cens).

Una explicació de per què li està passant això al partit de Pablo Iglesias podria ser la que apunta que la seva posició respecte a la situació a Catalunya li està començant a passar factura. Com ja sabem, sentiment nacional i preferència en l’organització territorial de l’Estat són variables que correlacionen. De tal manera que els que més unívocament se senten espanyols tendeixen a preferir comunitats autònomes amb menys poder, i els que més unívocament se senten només de la seva comunitat autònoma tendeixen a voler una descentralització més gran.

El nus gordià de l'esquerra espanyola

És cert que si hi ha una posició política que Podem ha defensat de manera clara des del principi, aquesta és la que diu que el conflicte a Catalunya s’ha de resoldre amb un referèndum. Encara que fermament defensada a Catalunya, Podem no ha presumit mai gaire d’aquesta posició a la resta d’Espanya. Ens podríem preguntar llavors per què li passa factura ara. La meva opinió és que, en la mesura que la qüestió territorial no va ser un tema central en la campanya del 26 de juny (ni en la del 20 de desembre), Podem va poder seduir un electorat que, posats a elegir, preferiria una recentralització o simplement l’statu quo. Un electorat que l’hauria votat malgrat la seva posició respecte a l’encaix de Catalunya a Espanya. Aquests ciutadans haurien optat per Podem pensant més en la seva sòlida defensa dels serveis públics o en el seu caràcter de partit anticasta que en les posicions d’aquest sobre com s’hauria d’articular territorialment l’Estat. 

Ara que la qüestió territorial agafa protagonisme més enllà de les fronteres de Catalunya, pot ser que Podem estigui patint el cost d’una posició difícil de comprendre a l’Espanya interior i entre els ciutadans de la perifèria més identificats amb la nació espanyola. De fet, una recent enquesta de My Word assenyalava que, posats davant de diferents alternatives, només un 41,6% dels que recorden haver votat Units Podem el 26-J preferirien un referèndum com a solució a la qüestió de Catalunya.

Podem s’estaria enfrontant al nus gordià de l’esquerra espanyola: conciliar les demandes de més autonomia provinents de l’esquerra de determinats territoris amb les veus que demanen tot el contrari des de la majoria de comunitats autònomes.

Descentralització i recentralització

Notícies relacionades

El CIS situa l'independentisme per sota de la majoria, amb ERC i C's empatats

Pablo Iglesias ofereix un pacte al PSC i ERC després del 21-D

Com evidencien les dades del CIS, només en quatre comunitats autònomes hi ha una majoria de votants de partits d’esquerra estatal que desitgen una descentralització més gran. A la resta, o bé la majoria es decanta per la recentralització de competències o per l’actual Estat de les autonomies.

No crec que el aquí plantejo sigui l’única explicació del retrocés demoscòpic de Podem. Però a la llarga, si no es dona una solució a aquesta qüestió i si el marc de la qüestió territorial protagonitza les pròximes eleccions (les generals, però també les autonòmiques), aquest problema podria comportar el principal obstacle per consolidar la coalició de votants que va optar per Units Podem el 26-J. I, si m’ho pregunten a mi, consolidar els suports aconseguits fins ara hauria de ser l’objectiu fonamental dels seus dirigents ara mateix.