Sopar d'empresa pre 21-D

Sopar d’empresa en un restaurant del Poble-sec de Barcelona. Moment del ridícul parlament del cap per fer balanç de l’any. Tots saben que no és gaire 'indepe'. I els treballadors, amb la valentia que et donen un parell de copes de vi (bastant bo per ser del «menú per a grups»), comencen a cantar «In-inde-independència». El cap, encoratjat pel mateix vi, els acompanya a plena veu, i ho porta més enllà: «Els carrers seran sempre nostres», i tots fan palmes al ritme del càntic que es van inventar els de la CUP i que van acabar corejant els treballadors de La Caixa tallant el trànsit a la Diagonal (estampes del procés). 

Però la cosa no s’acaba aquí. De sobte algú s’anima amb el «Yo soy español, español, español…». I els mateixos que s’esgargamellaven cantant a favor de la independència, ara ho donen tot com si estiguessin celebrant el mundial de la Roja. I tots es parteixen de riure. I el sopar segueix feliçment. Més copes en un bar del barri, i més tard a la sala Apolo. No es descarta que alguns acabessin entelant els vidres del cotxe en alguna rampa de Montjuïc. No es van registrar més incidents. (Ni ningú va gravar cap vídeo recomanant hipoteques fixes). Ja sé que aquesta notícia no ven. Que ven més la discòrdia, l’enfrontament, i el forat social generat a Catalunya, i que no negaré. Però haurem de començar a destacar la part bona per superar el malson en el qual hem viscut. 

Un vot trist

Queden quatre dies perquè els catalans anem a votar. El meu serà un vot trist. Em provoca un enorme rebuig anar a votar amb polítics que es presenten a unes eleccions a la presó. Tampoc m’entusiasma anar al col·legi electoral amb un cert temor a agafar segons quina papereta, no sigui que el veí em vegi. Vaig a votar sabent que el que voti no guanyarà. De fet, no tinc clar si guanyarà algú en aquestes eleccions, més enllà de quedar primer en vots però no en escons, o al revés. 

Notícies relacionades

El CIS situa l'independentisme per sota de la majoria, amb ERC i C's empatats

Enquesta eleccions Catalunya: ERC s'allunya i Puigdemont perd força

Estem molt entretinguts amb les enquestesenquestes, amb els escons que ballen, si és que es pot ballar, perquè ara resulta que no es pot ballar, encara que Puigdemont en el seu espot electoral ens digui als catalans: «Canta». Si Puigdemont demana cantar, és bo. Però si altres ballen, és dolent. Aquesta és la Catalunya que hauríem de superar: la d’uns dictant als altres el que han de fer, i viceversa.

El meu desig

Em preocupa el resultat del 21-D. El meu desig: que els números permetin un Govern mixt, format per independentistes i no independentistes. Perquè per a mi això és el que més bé representa Catalunya. I que entre els seus integrants estiguin representades les diferents sensibilitats del país. Com més, millor. Tant de bo que la paraula que més escoltem a partir del 21-D sigui reconciliació. I que al seu sopar de Nadal de l’any que ve, els membres del Govern català puguin cantar i ballar. I sobretot, que hi siguin tots. Que no faci falta enviar missatges des d’una presó perquè et sentin els teus.