Col·laboració contra el gihadisme

Encara que els sobresalts del procés gairebé havien fet oblidar els terribles atemptats d'agost a Barcelona i Cambrilsterribles atemptats d'agost a Barcelona i Cambrils, les forces de seguretat espanyoles i franceses, coordinades pel jutge Andreu de l’Audiencia Nacional, prossegueixen discretament les investigacions sobre la cèl·lula gihadista de Ripoll per esbrinar si va actuar sola o amb còmplices a l’estranger, singularment a França. A part de la visita que els terroristes van fer a París l’11 i 12 d’agost, cinc dies abans dels atemptats, van viatjar dues vegades més a França: una el juliol del 2017 i una altra el desembre de l’any anterior. Sembla probable que els gihadistes es reunissin a París amb algun enllaç de l’Estat Islàmic o amb algun expert en la preparació d’explosius, ja que d’una altra manera no s’entén que abandonessin la casa d’Alcanar una setmana abans dels atacs i en plena preparació dels explosius que després van esclatar accidentalment provocant la mort del cap de la cèl·lula, l’imam de Ripoll Abdelbaki es Satty. Les investigacions han descobert, com ha revelat la revista Interviú, gravacions de vídeo que mostren els gihadistes llançant amenaces com: «Espanyols, patireu».

Aquestes revelacions coincideixen amb la instal·lació a la Rambla i a altres punts de bol·lards o jardineres per prevenir futurs atacs. La decisió de posar obstacles col·loca al seu lloc l’absurda polèmica que es va desencadenar després dels atemptats: els bol·lards no haurien evitat els atacs, però la seva instal·lació era necessària, com es veu ara. Els vídeos demostren al mateix temps la perillositat de la cèl·lula i, encara que no se sàpiga amb certesa si va comptar amb col·laboració estrangera, reforcen la necessitat de la cooperació internacional contra el gihadisme.

 

   França, que ha patit sagnants atacs amb més de dos centenars de morts des del 2015, és un aliat clau. Després d’instaurar i prolongar durant molts mesos l’estat d’emergència contra el terrorisme, França s’ha dotat d’una dura llei antiterrorista que inclou, atenuades, algunes de les mesures més polèmiques del període d’excepció. La col·laboració internacional contra el terrorisme no ha de cessar, però sempre respectant les llibertats per no caure en la trampa dels gihadistes, que busquen que Occident abdiqui dels seus valors perquè doni així la raó a les seves denúncies.