La temporalitat del 155

La previsió de l’article 155 de la Constitució respon a una situació molt circumstancial en una autonomia a la qual es requereix que observi «l’interès general d’Espanya». No es donen més pautes. En canvi, és d’una altra manera respecte a la situació transitòria per ordre públic on sí que es poden limitar drets i llibertats. En tal cas, la definició dels estats d’alarma, excepció i setge (55) venen més definits pel que fa als límits que desenvolupa una llei orgànica.

La vaguetat de l’expressió del 155 que el Govern «podrà adoptar les mesures necessàries per obligar aquella per a la protecció de l’esmentat interès general» no podrien haver possibilitat al Govern central (i molt centralista) l’aplicació de tals preceptes en termes tan severs i intervencionistes com fa. La relectura, una vegada més, de l’acord del Consell de Ministres i recolzat pel tripartit PP, PSOE-PSC i C’s torna a confirmar-me que es tracta d’un acord inconstitucional.

Ús servil de la justícia

No defenso l’independentisme, res més lluny de les meves idees i plantejaments. Es tracta, en el meu cas, d’una defensa de l’«Estat democràtic de Dret» que diu la Constitució. I aquest, també en l’ús servil de la justícia, s’està trencant. Així ho és en el que suposa que més que fer complir a una comunitat l’interès general d’Espanya, el que ha succeït a Catalunya és una suspensió de l’autonomia i certs drets polítics. Fins i tot una supressió o ocupació de les seves institucions d’autogovern. I això, ¿fins quan? Encara que de l’acord del Consell de Ministres es poguessin extreure certs límits temporals, l’actitud del PP i el seu còmplice és que la congelació de l’autogovern es prolongui encara que sigui atenuada.

Teòricament, segons l’acord, aquesta intervenció central tindria vigència «fins a la presa de possessió del nou Govern de la Generalitat» després de les eleccions convocades des de Madrid amb el cessament previ del president i del Govern català i la dissolució del Parlament, en un clar excés d’aquest article 155.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Malgrat que el Govern de Rajoy no ha de passar aquest límit ni interferir en l’elecció lliure del nou president, a més que a una situació que ja no és extraordinària no poden aplicar-se mesures extraordinàries, hi ha elements que fan pensar que la tutela de Catalunya pugui prolongar-se… per si de cas. Però requeriria un nou acord del Senat. Sembla molt complagut el Govern amb el perillós ressorgiment de l’aguilucho i esperit patri.

En aquest temps, PP, PSOE i C’s treballen perquè guanyi una força afí del tripartit excloent espanyolista. I és difícil que poguessin guanyar en escons els que defensen una altra opció, ja que els líders de dos partits són l’un a la presó per un suposat delicte que té rivets polítics, i l’altre en un exili forçós. Però el Govern hauria de respectar que pugui guanyar qui defensa la identitat pròpia de Catalunya.