Madrid mantindrà la duresa

Des de l’1 d’octubre l’ambient polític madrileny tan sols ha trasmès condemnes a l’independentisme i als seus líders. Res més. Els tímids indicis d’una tercera via suggerits pel PSOE es van apagar en aquella data. Fins i tot Podem s’ha vist obligat a fer marxa enrere en les seves postures en vista que la marea popular espanyolista també ha arribat a les seves files. La necessitat de diàleg és un concepte que ha quedat desterrat del repertori polític.    

El que pot passar després del 21-D s’ha d’analitzar a llum de tot això. I encara que els resultats podrien modificar una mica les coses, es pot sospitar que no les modificaran en la mesura suficient per obrir alguna via de solució al conflicte català. És més, diguin el que diguin les urnes aquest dijous a la nit, el més probable és que a curt i mitjà termini el missatge de duresa transmès fins ara encara sigui més nítid.

    

Ni tan sols en el cas que l’independentisme renovés la seva majoria absoluta es podria esperar que des dels ambients del poder sorgissin veus autoritzades demanant voluntat de diàleg, més enllà d’eventuals, i molt improbables, actes testimonials. Els que tenen la paella pel mànec, és a dir, Rajoy i els seus, no estan gens disposats a canviar de postura i tampoc a tolerar que ningú pròxim a ells apunti en aquesta direcció.

    

I encara més si, com diuen tots els sondejos, Ciutadans obté un gran resultat, aconseguit en bona mesura a costa d’una trompada del Partit Popular. Ni aquest escenari propiciarà una reflexió sobre els errors que hagin pogut cometre els populars a Catalunya. L’única cosa que provocarà serà un xafarranxo per trobar la manera d’evitar que l’èxit d’Inés Arrimadas es converteixi en el trampolí per a l’ascens d’Albert Rivera al capdavant de la dreta espanyola. I dialogar amb l’independentisme, encara que torni a governar, no és una via per fer-ho possible.

    

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Les eleccions catalanes debilitaran molt Rajoy. Fins al punt que no són pocs els que creuen que haurà de convocar les generals coincidint amb les municipals, el 2019, o abans. I aquestes dificultats reforcen la previsió que l’actitud del poder polític espanyol envers Catalunya no canviarà ni a curt ni a mitjà termini. Perquè la urgència serà l’excusa per no iniciar reformes de calat del sistema de finançament o de la Constitució.

Jutges i propaganda buida  

En definitiva, que per la part que a Madrid li toca, les coses seguiran com fins ara. Sense idees ni propostes, només amb el BOE, els jutges i molta propaganda buida. L’única escletxa que queda és la del PSOE. Si Iceta triomfa dijous, Pedro Sánchez podria tornar a intentar el seu sempre ajornat canvi de rumb socialista. Per a Catalunya i per a la resta. Però Felipe González i els barons han deixat ben clar que no estan disposats a permetre-l’hi. És possible que la guerra interna del PSOE es torni a obrir. I no és possible descartar que Sánchez torni a ser derrotat o obligat a retirar-se. I Podem no l’ajudarà gaire a sortir d’aquell destret.