Mediterrani, estrès hídric

L’aigua és un element vital al Mediterrani degut a qüestions culturals, econòmiques i socials, la història de la regió sempre dependent del clima i la dieta. No s’ha d’oblidar que els productes de la terra depenen del cel. És precisament la gran escassetat soferta al llarg de la història el que ha fet que l’aigua sigui tan apreciada, ja que sense aigua la supervivència, el desenvolupament o la migració no haurien sigut possibles.

A nivell mundial, la disponibilitat mitjana d’aigua per càpita és de 7.000 metres cúbics per persona i any, mentre que a la regió només és de 1.200 per persona i any. La meitat de la població de la zona mediterrània viu en condicions d’estrès hídric, i la situació comença a ser preocupant. A més a més, la població augmentarà en 150 milions de persones, cosa que reduiria a la meitat  la disponibilitat d’aigua el 2050.

L’aigua ens connecta, no ens separa. Una crisi regional de l’aigua es convertiria ràpidament en un problema global. La màxima amenaça durant la pròxima dècada és una crisi mundial d’aigua que provocarà conflictes derivats del control de les bosses disponibles que hi ha al territori.

Per una altra part, el 75% dels llocs de treball al món depenen de l’aigua. Per tant, l’escassetat pot limitar el creixement econòmic a nombrosos països.

Les amenaces de seguretat, la inestabilitat i l’emigració estan condicionant Europa i les relacions al Mediterrani. El canvi climàtic i l’escassetat d’aigua al Mediterrani augmentaran l’impacte dels diferents conflictes. El creixement previst els pròxims anys del turisme, el trànsit marítim, l’aqüicultura o la recerca d’hidrocarburs requereix mesures per ordenar aquests usos i aconseguir la sostenibilitat de l’enorme riquesa.

La gestió ineficient està provocant unes pèrdues d’aigua per sobre del 30% a les seves xarxes, mentre que a nivell internacional aquestes pèrdues són del 10%. La millora de la gestió tindria avantatges considerables i generaria per al sud del Mediterrani 5.000 milions de dòlars en guanys econòmics i el retorn per cada euro invertit seria de quatre en guanys.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

La demanda d’aigua creixerà el 20% el 2025 al Mediterrani. És imprescindible l’ús de les tecnologies més adequades amb millors ràtios de consum energètic i més regulació. El tractament d’aigües residuals per al seu ús en l’agricultura o la indústria facilitaria un desenvolupament sostenible i crearia llocs de treball.

És imprescindible formular un nou consens regional sobre l’aigua. La recerca de noves fonts no convencionals reduiria al mínim l’impacte i permetria una solució consistent.  S’han de fer passos cap al futur, crear economies eficients en recursos i resistents al clima. Perquè, sense un enfocament que s’orienti a trencar les tendències de malbaratament, sense una cooperació més gran i sense alternatives renovables, els països de la regió no aconseguiran la sostenibilitat i l’estrès hídric augmentarà inevitablement. Ja hi ha massa senyals d’això.