Amo d'un talent únic

Sempre he dit que Johan Cruyff va ser el meu ídol de joventut. Però el cert és que no hi ha hagut millor jugador en la història del futbol mundial que Leo Messi. Ningú ha estat jugant tants anys al nivell de l’argentí, ningú ha tingut el seu talent. Totes les estrelles tenen moments àlgids, però també passen per moments pitjors. No és el seu cas, i per això els últims anys el Barça ha aconseguit tants títols i ha aconseguit tan bons resultats, també al Bernabéu. 

Em costa recordar totes les seves actuacions a casa del Madrid. El més fàcil seria rememorar l’última [23 d’abril del 2017], quan va marcar el gol de la victòria en l’últim minut (2-3), es va treure la samarreta i la va mostrar a la grada.

Em va impressionar molt més el dia que vam veure que Messi seria Messi. Ara dubto de si va ser el dia del 2-6 [9 de maig del 2009] o el del 0-2 a la Champions [27 d’abril del 2011]. En els dos casos, va marcar un parell de gols. Jo ho vaig poder veure des de París, a l’Hotel Plaza Athenée. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Dies després d’una de les glorioses actuacions de Messi al Bernabéu, vaig sopar amb Pep Guardiola. I em va explicar com preparaven els partits. Em va apuntar que l’estratègia era que tot passés per Messi, que tingués molt la pilota. En aquell moment em vaig adonar que el Barça aplicava el model Messi, no el model dream team. Els entrenadors que ha tingut l’argentí han buscat aquest mateix plantejament perquè saben que si té un bon dia, l’equip guanya. Així de senzill, almenys en aparença. Es tracta d’aconseguir que tingui la pilota. 

Estic convençut que hi haurà un Barça abans i un Barça després de Messi, i que seran diferents de l’actual.