ANÀLISI
Messi és el nostre opiaci
És tan especial que fins i tot li perdones que el seu pare es 'distregui' al pagar impostos
zentauroepp38165076 messi bernabeu171222182937 /
En aquest món tosc, cru i encabronat que ens està tocant viure, no se m’acut res millor que veure jugar un partit de futbol a Leo Messi. Serà el nostre opiaci, la nostra fuga, el nostre regal de Nadal, que ens arriba avançat i necessari com l’aigua de maig encara que estiguem al desembre.
No importa que jugui el dissabte a la una del migdia (avui a la Lliga el tema del mareig d’horaris és de traca), no importa que la VISA ens tregui fum per les festes, no importen els tiberis encadenats que s’acosten, els negres horitzons... No importa res.
Que jugui Messi, que es diverteixi, que es motivi una mica més al ser contra el Reial Madrid, que faci el que vulgui però que ho faci. I que nosaltres ho vegem. Messi a la seva bola, amb la bola, serà la millor alegria d’aquests dies, l’amic visible.
Messi és una beneïda excepció, Messi no és independentista ni tot el contrari, Messi és el millor futbolista que he vist en la meva vida, un gènere en si mateix. Un parèntesi, una concentració de sorpresa i genialitat de les que ja no en queden. És tan especial que fins i tot li perdones que el seu pare es distregui a l’hora de complir amb el pagament dels impostos. Fins a aquest punt arriba la cosa.
Per això tremolem d’emoció quan agafa la pilota i suma regats fins a xutar a porta. I encara que Cristiano Ronaldo s’entossudeixi a dir que ell és el millor, m’he posat a escriure quatre línies, quan el que vull de debò és emular el meu gos Mel, que em mira des del sofà com si hagués caigut d’un cinquè pis.
El que no aconsegueixi aquest home. ¿Que si guanyarem? Això és el menys important. Crec.
