Tornar a començar

Les eleccions d’ahir tenien, com a mínim, una doble lectura. Com a plebiscit i com a eleccions parlamentàries que defineixen possibles pactes de govern. En clau estrictament plebiscitària es tractava de saber si l’independentisme podia revalidar la majoria parlamentària obtinguda per primera vegada en la història fa dos anys. Si l’objectiu de Rajoy en aplicar l’article 155 i convocar eleccions immediates era acabar amb la majoria parlamentària independentista, el seu fracàs ha estat colossal. La seva desautorització davant la UE i el món no li sortirà gratis.

En clau d’eleccions parlamentàries, es tractava de veure quin dels dos blocs quedava en millor posició per articular pactes de govern. Tot i l’altíssima participació, pel que fa a la relació de forces entre el bloc autoanomenat constitucionalista i el bloc independentista, les posicions no s’han modificat de forma significativa. L’espai equidistant que han volgut defensar el Comuns, en canvi, ha patit molt la forta bipolarització de la campanya. Paradoxalment, però, el seu paper en la definició de fórmules de govern pot ser clau, determinant. En el bloc dinàstic o constitucionalista, la polarització al voltant de Cs ha estat molt clara. I qui més ha patit ha estat el PP, que ja ha esdevingut un actor polític marginal a Catalunya. La campanya de García Albiol ha estat un regal dels deus per a Arrimadas.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Pel que fa al bloc independentista, en unes condicions extraordinàriament adverses, els resultats han estat molt i molt meritoris. Es miri com es miri, aquestes eleccions han demostrat de manera concloent que la teoria del suflé no té cap mena de fonament. Ara bé, a diferència del que ha passat en el bloc dinàstic, en el bloc independentista no s’ha produït una polarització equivalent. Tot el contrari. La llista de Puigdemont i la llista d’ERC han obtingut un empat tècnic. I la CUP ha patit un retrocés molt important, gairebé tan dramàtic com el del PP.

¿Què ha passat en el camp independentista? Quasi totes les enquestes donaven un clar avantatge a ERC i només una lleu baixada a la CUP. Probablement, desprès dels esdeveniments del mes d’octubre i l’aplicació del l’article 155, la posició de la CUP ha sigut llegida com a massa idealista, poc realista. El ja sòlid electorat independentista ha buscat el vot més útil i ha diversificat la seva opció al 50% en la recerca d’aquest objectiu. No es pot obviar que l’empresonament de Junqueras ha debilitat de manera òbvia la candidatura d'ERC que liderava. Això, combinat amb la decidida aposta de Puigdemont per encapçalar una candidatura que desbordés el perímetre electoral del PDECat, ha alterat bona part de les previsions. Una part significativa de l’electorat sobiranista ha identificat en la simbologia representada pel president legítim la impugnació més rotunda de tot allò que significa l’aplicació del 155. De tota manera, l’article 155 no s’aixecarà, en el millor dels casos, fins que no hi hagi un nou govern escollit pel nou Parlament. Ja no hi ha espai per al pensament màgic. El sobiranisme necessita recuperar les institucions i governar. No serà fàcil.