Bon Nadal, Oriol

Oriol Junqueras sap que no l'he votat mai, fins i tot li podria dir que segurament mai el votaré. També li confesso que mai m'he posat el llaç groc que llueix molta gent a Catalunya per mostrar el seu rebuig a l'empresonament del vicepresident català, els consellers, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. No el porto perquè en realitat hauria de portar aquest llaç sempre, no només ara: crec que sempre hi ha hagut, hi ha i hi haurà persones injustament empresonades.

No combrego amb moltes de les decisions preses per Oriol Junqueras com a vicepresident de la Generalitat. Algun dia s'haurà de fer la pel·lícula del que va passar al Palau de la Generalitat els dies 25 i 26 d'octubre del 2017. ¿Per què es va tirar endavant la DUI, una decisió que en petit comitè diversos líders independentistes, de tots els partits, no compartien? ¿Serviria d'alguna cosa que algun d'aquests líders reconegués l'error davant els seus, ara que després del 21-D han vist que mantenen un enorme aval de credibilitat entre gran part de la ciutadania catalana? ¿Estaran disposats a perdre una petita part d'aquest aval en benefici de tots?

Però avui no és dia de retrets. Conec Junqueras des de fa anys. Ha sigut l'alcalde del poble veí del meu. No és que ens hàgim vist molt, però vam tenir la sort de compartir un parell de dies a Sevilla quan ell va acceptar gravar-hi un programa amb la família d'Eugenia Parejo. D'aquell programa recordo els comentaris de l'endemà, la satisfacció general per haver presenciat el diàleg civilitzat entre posicions tan enfrontades com les que tenien alguns membres dels Parejo i Junqueras.

D'aquell Salvados en va sorgir l'amistat entre l'Oriol i l'Eugenia, l'àvia de la família. S'han vist en diverses ocasions, fins i tot l'1 d'octubre. Va flipar amb aquella mobilització ciutadana, amb l'entusiasme de la gent que l'organitzava, les hòsties de la policia li van doldre com si les hi haguessin donat a ella, i això no impedeix que sense estar empadronada a Catalunya podria haver votat en cinc col·legis en què la informàtica va fallar.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

L'Eugenia em va trucar abans-d'ahir per felicitar-me les festes i vam parlar de l'Oriol. «Encara que et soni a disbarat, crec que ara podria ser clau per aparcar momentàniament la independència, i enganxar els trossets que han quedat després del xoc».

A mi m'agradaria que Oriol Junqueras no estigués a la presó. Ho he dit des del primer dia que va entrar a Estremera. Crec que està pres de manera injusta. La seva presó provisional (i la dels seus companys, tan injusta com la seva) és una pèssima notícia per a Espanya. I estic d'acord amb Eugenia: en aquest moment, en què els resultats electorals han deixat un panorama pitjor del que teníem per iniciar una etapa de diàleg, Oriol Junqueras podria jugar un paper fonamental. Tant de bo que aviat ho puguem comprovar. De moment, Bon Nadal, Oriol.