PLAGA SOCIAL

La violència de gènere en dades o les dades de la vergonya

És necessari desenvolupar les mesures del pacte d'Estat i reflexionar críticament i col·lectivament sobre unes xifres que fan trontollar les bases de qualsevol societat democràtica

2
Es llegeix en minuts
dcaminal27968704 barcelona 25 11 14 manifestacion contra la violencia de gene170805130830

dcaminal27968704 barcelona 25 11 14 manifestacion contra la violencia de gene170805130830

El 19 de desembre del 2016 la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia decidia una sentència que aprofundeix en la naturalesa dels delictes en l’àmbit de la violència de gènere. Una sentència que deixa molt clar que aquest tipus de delictes «(...) afecten la seguretat pública, ja que suposen una amenaça o un atemptat greu a un interès fonamental de la societat, que és el de protegir la dignitat i integritat física i moral de les dones (...)».

La sentència assenyala que la violència de gènere és un delicte que «(...) excedeix el que és estrictament privat o familiar» i, per tant, s’exigeix «(...) una resposta per part de l’Administració i tribunals de justícia d’acord amb [la seva] gravetat». Doncs bé, amb aquesta apel·lació directa a la diligència deguda, vegem quines són les dades que posen de manifest que no fer res o no aprofundir en l’efectivitat de les mesures articulades per erradicar-la suposa un fracàs col·lectiu com a societat.

918 dones assassinades

Respecte a les víctimes mortals des de l’any 2003 les dades són els següents:

    a) El nombre de dones assassinades a Espanya per les seves parelles o exparelles des que hi ha registres és de 918 dones, per tant, 918 homes han acabat amb la vida de les seves parelles o exparelles en 15 anys (actualment, hi ha quatre casos en investigació).

    b) Sobre les denúncies prèvies, de 718 dones assassinades entre el 2006 i el 2017, només en 188 casos constava denúncia prèvia (26,18%).

    c) Respecte a la sol·licitud de mesures de protecció, de les 718 dones assassinades (2006-2017) s’havien sol·licitat mesures de protecció en 147 casos (20,47%) i es van obtenir mesures de protecció en 134 casos (91,15%).

    d) Pel que fa a les dades sobre la situació de convivència, en 592 casos víctima i agressor convivien, per tant, 64,48% dels casos.

    e) Respecte a la relació, estava en fase de ruptura en 365 casos i el percentatge era de 39,80%.

    f) En relació amb les i els menors com a víctimes de la violència de gènere, en el període 2013-2017 un total de 185 menors s’han quedat sense mare com a conseqüència de la violència masclista. En aquest lapse de temps, un total de 23 menors han sigut assassinats per aquest tipus de violència.

La seguretat pública

Notícies relacionades

El que s’ha extractat succintament evidencia que la violència de gènere és una violència que afecta la seguretat pública ja que suposa una amenaça real i directa a la vida i integritat física i moral de les dones. Per tant, no s’està davant de casos aïllats sinó davant d’una violència instal·lada (i normalitzada) en un model afectiu/relacional asimètric i desigual.

En aquest punt, les xifres de dones assassinades el 2017 per aquest tipus de violència no deixen cap mena de dubte. D’aquí l’apel·lació directa a desenvolupar les mesures del pacte d’Estat i la necessitat de reflexionar críticament i col·lectivament sobre unes xifres vergonyoses que fan trontollar les bases de qualsevol societat democràtica avançada.