La tragèdia dels 'nens de la guerra'

El panorama que descriu Unicef en el seu últim informe sobre la infància als escenaris bèl·lics del món resulta aterridor. Per a l’organització humanitària, el 2017 potser passarà a la història com l’any més cruel per als menors, que han patit les conseqüències directes de la guerra en «proporcions alarmants». Les xifres són esfereïdores. A l’Afganistan, 700 nens han mort en els primers nou mesos. Al nord-oest de Camerun i Nigèria, més de 135 menors han sigut forçats a cometre atemptats suïcides pel grup gihadista Boko Haram. La violència ha obligat, a la República Democràtica del Congo, 850.000 nens a fugir de les seves cases i, al Sudan del Sud, almenys 19.000 han sigut allistats en grups armats des de l’inici de les hostilitats.

   

 En el caos que suposa un conflicte armat, els nens resulten els més perjudicats. Són encara massa joves per comprendre el que passa i no tenen cap manera de defensar-se contra el perill. Són vulnerables i es converteixen en un objectiu fàcil que les forces armades no tenen escrúpols a explotar. Ningú pot girar la cara davant d’una violació dels drets infantils tan formidable. La prevenció dels grans conflictes és l’única manera de poder millorar la vida amenaçada de tants nens de la guerra. No és una tasca fàcil, pels mesquins interessos que oculten sempre les crisis bèl·liques. Però és un desafiament que ens interpel·la a tots encara que el drama passi lluny de les nostres llars. La innocència d’un nen és universal.