Puntualitzacions postelectorals

Celebrades les eleccions del 21 de desembre hauríem de puntualitzar algunes qüestions de no poca importància sobre els resultats, la participació i la seva conveniència. En primer lloc hem de confirmar, una vegada més, que el resultat pronosticat per les enquestes elaborades amb caràcter previ, així com alguna efectuada a peu d’urna han sorprès més del que s’esperava. En democràcia podem percebre les tendències polítiques dels electors, però sempre és difícil, afortu­nadament, quadrar els resultats a priori. Una persona sempre és un vot i aquest ha de preservar-se en ­secret.

No obstant, s’han de destacar dos aspectes. Un d’ells, la gran participació ciutadana en els comicis, fet que representa un real i verdader exercici democràtic. L’altre, ha sigut la constatació de la divisió de la societat catalana en dues meitats. Aquesta realitat s’ha anat conformant i confirmant a partir de la decisió del llavors partit hegemònic de voler obtenir una majoria absoluta al Parlament, quan disfrutava d’un molt còmode nombre de 68 diputats; és a dir, li fal­tava un diputat per obtenir-la. Avui, després dels comicis la podria obtenir per la mínima, és a dir 70 diputats, sumant les tres forces polítiques partidàries de la independència. Pel camí ha perdut 34 escons.

    

Entretots

Títol del tema (Auto)

Subtítol del tema (Auto)

Aquell pretès desig dels catalans i la bona gent tal com el manifestaven sense dissimular a l’iniciar el procés cap a la independència, li ha costat molt car. Els catalans i la bona gent, que presumiblement som tots, estem dividits i el que hem d’aconseguir immediatament és que no estiguem enfrontats, perquè això ens portaria a una situació sense marxa enrere. 

    

Un 47,49% de ciutadans a favor de la separació i un 52,51% a favor de prosseguir en una mateixa realitat democràtica amb tots els espanyols, garantida per l’actual Estat de dret, encara que no matemàtica, és una divisió que ens ha de fer reflexionar seriosament. L’Estat de dret, a diferència dels estats no democràtics, és un marc jurídic de convivència que permet totes les opcions polítiques, respecta els drets fonamentals de les persones i imposa deures a les institucions i als ciutadans, iguals davant la llei, siguin o no polítics, per preservar la llibertat, la igualtat i la solidaritat. I convé no oblidar que el seu ordenament jurídic ha d’evolucionar en consonància amb els signes dels temps i les necessitats dels seus ciutadans, empreses i institucions sense alterar-lo fora del marc jurídic establert, en cas contrari la seva petrificació impediria l’evolució i millora de la convivència. Un exemple d’un desig legítim pot ser-ho, en una societat tan globalitzada, que el vot de cada ciutadà sigui idèntic per aconseguir la representació parlamentària, tant si habita en una societat de més densitat com si no. 

    

Finalment, la conveniència dels comicis del 21-D era del tot necessària davant de la par­ticipació ciutadana i de l’acceptació de tots els grups polítics sense excepció. Així ha sigut de resultes de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, com també ho ha­uria sigut si les haguessin con­vocat, com moralment havia de fer-ho, el president de la Genera­litat.

No obstant, el senyor Carles Puigdemont ha dit textualment que «l’Estat del 155 ha perdut» i, clarament, no és veritat. La seva llista ha quedat en segon lloc i, certament, és la més votada entre els partits independentistes gràcies al fet que s’ha sotmès al que prevé la nostra Constitució. I també, gràcies a ella, s’ha pogut presentar com a candidat, cosa que no ha fet com a ciutadà davant la justícia. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    

Tinc dubtes molt seriosos respecte al fet que el senyor Puigdemont torni al nostre país, seria una opció, com totes les que ha pres, sens dubte legítima però no conseqüent amb el compromís que va assumir al conduir la política del seu govern a desbordar el marc d’un Estat democràtic, social i de dret que, sense cap dubte, té conseqüències li agradi o no li agradi.