Greu ofensa a la justícia al Perú
zentauroepp41413951 demonstrators protest against pardon of former president alb171227181909 /
El 24 de desembre del 2017 serà recordat al Perú com el dia que es va forjar una greu ofensa contra la justícia i els drets humansPerú. El president de la República, Pedro Pablo Kuc-zynski, que va guanyar les eleccions presidencials el 2016 i va prometre, en plena campanya, que no indultaria Alberto Fujimori –condemnat per corrupció, assassinat i segrest agreujat–, li va concedir no només l’indult humanitari, sinó també el de dret de gràcia. La resolució presidencial va subratllar que «aquesta persona no està amb capacitat de rebre sanció» i que «no significaria un perill per a la societat».
El president va segellar un pacte d’impunitat amb un perpetrador i va col·locar en un dilema l’estabilitat democràtica del país. Va negociar la llibertat de Fujimori a canvi de mantenir-se a la butaca presidencial, enmig d’una moció del Congrés de la República –majoritàriament fujimorista– que pretenia la seva destitució per acusacions relacionades amb el cas de corrupció Odebrecht, per pagaments de la constructora brasilera a Westfield Capital –firma vinculada al mandatari– per assessories de 782.000 dòlars entre el 2004 i el 2007.
L’indult humanitari allibera Fujimori de totes les seves condemnes: per delicte d’usurpació de funcions; per delictes de lesa humanitat (assassinat de 9 estudiants i un professor de la Universitat La Cantuta i de 15 persones, incloent-hi un nen de vuit anys, a Barrios Altos) i pels segrestos del periodista Gustavo Gorriti i de l’empresari Samuel Dyer; per delicte de peculat (malversació de fons) després d’apropiar-se de 15 milions de dòlars de les arques nacionals per entregar-los al seu exassessor, Vladimiro Montesinos; per delictes de corrupció: espionatge telefònic, pagament a mitjans de comunicació i compra de congressistes i per desviar fons de les Forces Armades i el Servei d’Intel·ligència Nacional (SIN), per finançar els «diaris chicha» que van recolzar la seva segona reelecció.
Amb el dret de gràcia, Fujimori s’estalvia tot procés, judici pendent o exigència de responsabilitat penal. Els casos més significatius que té irresolts són dos. Primer, la massacre de Pativilca, on se’l responsabilitza de la matança de sis persones el 1992 a càrrec del grup paramilitar Colina. Segon, la denúncia de més de 2.000 dones contra Fujimori –pendent a la Fiscalia de la Nació– per haver esterilitzat de manera forçada gairebé 300.000 dones, a través del Programa Nacional de Salut Reproductiva i Planificació Familiar 1995-2000.
Va ser una política maltusiana, patriarcal i racista, dirigida no a qualsevol dona, sinó cap a dones en situació d’extrema pobresa i analfabetisme, parlants de quítxua i indígenes. Durant la seva campanya, Kuczynski va firmar un compromís polític amb les organitzacions de víctimes d’esterilització forçada per garantir-los veritat, justícia i reparació durant el seu mandat. Ara, elles se senten estafades.
Notícies relacionadesLa Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH) no ha reconegut l’indult. Assenyala que incompleix els requisits legals fonamentals i viola el requisit d’independència i objectivitat. Qüestiona el dret de gràcia perquè l’Estat contravé el seu deure d’investigar les violacions dels drets humans, sancionar i reparar les víctimes. I afirma que el dret internacional prohibeix l’aplicació d’amnisties i indults a persones culpables de crims de lesa humanitat.
Girar full
Kuczynski ha demanat «girar full» i entendre que la «justícia no és venjança». Ha dit que no és el president dels que van votar per ell sinó de tot el Perú i ha reclamat reconciliació. S’oblida que va arribar al poder perquè la població no volia el fujimorisme, representat en Keiko Fujimori, filla del condemnat. S’oblida que sense justícia no hi ha reconciliació possible i que fer memòria evita repetir la història. S’oblida que la mentida li passarà factura: al negociar l’indult en secret va vendre la seva llibertat, no així la del poble. No en va avui als carrers es reclama justícia, malgrat la repressió policial. I les víctimes i defensores recorreran aquesta resolució davant la CIDH. Serà el poble qui garantirà la justícia, no un mandatari que ha perdut credibilitat.
