¿La millor pel·lícula de l'any?

Sempre que canviem d’any proliferen els resums de l’anterior, que solen incloure llistes d’esdeveniments importants, morts il·lustres i coses per l’estil. No falta mai la llista de les millors pel·lícules, amb la qual un pot estar d’acord o no. A principis del 2018 –o del 2016, segons Rajoy–, un no pot estar més en desacord amb l’elecció, per part de la revista francesa Cahiers du Cinéma, de la tercera temporada de Twin Peaks com la millor pel·lícula de l’any. I ho lamento molt, ja que soc fan de David Lynch des de la seva primera obra, Eraserhead, vaig disfrutar del Twin Peaks dels 90 i encara recordo amb gran plaer la conversa que hi vaig mantenir el 1981 als estudis Zoetrope que Francis Coppola acabava de muntar al centre de Los Angeles. 

Una altra colla d’espavilats, aquesta vegada britànics, del mensual Sight & Sound, creu que l’última temporada de Twin Peaks és el millor del 2017 després de Déjame salir (que a mi em va semblar una oportunitat desaprofitada de dir alguna cosa intel·ligent sobre el racisme dels progres blancs amb diners). Tanta unanimitat em sembla sospitosa i em fa pensar que ha pogut més l’amor de fan que l’anàlisi detallada. El desig –compartit per qui això firma– que el retorn de Twin Peaks fos una obra mestra sembla que s’ha imposat sobre la realitat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Com molts altres, jo també vaig començar a veure la nova entrega amb ganes que em fascinés. I em va fascinar, més o menys, durant els quatre o cinc primers episodis. A partir d’aquí, m’asseia cada setmana al davant del televisor per militància, albergant encara certa esperança que aquell despropòsit aixequés el cap en algun moment, cosa que no va passar.

Sí, hi havia instants brillants –l’episodi vuit, del qual més de la meitat era com un quadro abstracte en moviment, per exemple–, ocurrències genials, seqüències fascinants, però el conjunt no portava enlloc. I tampoc era com els últims llargmetratges de Lynch, incomprensibles però hipnòtics. L’acció avançava amb penes i treballs fins a un no desenllaç d’allò més frustrant. Crec que no hi haurà una quarta temporada. Val més així.