ANÀLISI
Castor: una suma de dubtes jurídics sense resposta
La sentència del Tribunal Constitucional no resol les nombroses incògnites sobre l'actuació del Govern
El Tribunal Constitucional va dictar al desembre la sentència per la qual es van resoldre els dos recursos d’inconstitucionalitat interposats contra el reial decret-llei 13/2014, de 3 d’octubre pel qual es van hibernar les instal·lacions, es va extingir la concessió del Castor i es va indemnitzar en 1.340 milions d’euros.
Castor és un emmagatzematge estratègic de gas natural liquat ubicat al Mediterrani per al qual es va atorgar una concessió el 2008 a l’empresa Escal UGS, SL (participada per ACS –empresa dirigida per Florentino Pérez– en el 67% i la canadenca CLP en el 33%). La instal·lació es va tancar després de la seva finalització ja que cada injecció de gas provocava terratrèmols a Castelló i Tarragona.
La sentència no resol els dubtes jurídics sobre l’actuació del Govern. Sense entrar aquí en aprofundiments jurídics sobre tot el seu contingut, és censurable. I les declaracions del ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, afegeixen incertesa i perplexitat sobre el destí de Castor i sobre les conseqüències de la resolució del Tribunal Constitucional. Cosa que ajuda a fer que segueixi havent-hi dubtes sobre la gestió del Govern el 2014 i si va ser la millor per als interessos generals:
1) La zona on s’ubica té problemes sísmics. Més enllà de la responsabilitat de l’Estat, indubtable, quan el concessionari presenta la sol·licitud per al projecte, ¿no va valorar els riscos de la zona?, ¿com s’ha ponderat aquest risc en la indemnització? ¿o entén el Govern que el risc del concessionari l’assumeix l’Estat? És una prova més que a Espanya les grans concessions tenen la garantia de l’Estat.
2) La concessió es va atorgar per 30 anys. ¿Per què va considerar l’Estat l’any 1 que serà impossible executar el projecte? ¿Té un oracle per conèixer l’avanç de la ciència? Si el mal només s’ha produït per una part del període concedit i hi ha concurrència de responsables (el Govern i el concessionari) ¿per què s’indemnitza la totalitat de la inversió? ¿S’ha pensat a considerar-lo una ajuda d’Estat i impugnar-la a Europa?
3) El Govern va suspendre la concessió i el concessionari va renunciar-hi la tardor de 2014. ¿Per què va acceptar el Govern la renúncia i no li va imposar l’obligació de conservar la instal·lació en condicions d’ús?
4) El manteniment de les instal·lacions s’imposa pel real decret-llei a Enagás Transporte, que finança l’operació. ¿Per què es fa així i no es recorre a un procediment públic i competitiu? ¿Per què no recorre a una entitat financera?
Notícies relacionades5) La sentència anul·la el procediment de determinació de la quantia. El pagament es va fer el 2014 i es va reconèixer a Enagás Transporte drets de cobrament enfront del sistema gasista, que en el fons som els consumidors. ¿Quina conseqüència té la sentència sobre aquest pagament i les quantitats repercutides? La tranquil·litat d’Enagás i del Govern fan intuir que no passarà.
I 6) ¿Se substituirà la plataforma Castor per un altre emmagatzematge estratègic? ¿No resultarà que era innecessària?
