'El Chicle', els d'Aranda, 'La manada' i el nostre silenci còmplice

Una noia denuncia que el nòvio de la seva germana li ha posat una navalla al coll, l’ha obligat a ficar-se al maleter d’un cotxe, l’ha portat a un descampat i l’ha violat. Ningú la creu. Hi ha semen d’ell a la roba i el cos d’ella, però, com que no s’hi ha resistit, és la seva paraula contra la del noi. La germana (la nòvia del presumpte) diu que la noia s’ho ha inventat tot per gelosia. Que va tenir un embolic amb el noi per prendre-l’hi, i «perdona» el nòvio que ha tingut sexe amb la seva germana. I el mateix diuen tots els familiars. El cas ni tan sols arriba a judici.

Hi ha una altra noia que també va denunciar aquest individu per agressió, i a qui ningú va creure. I segur que hi ha més noies a les quals va agredir que ni tan sols es van atrevir a denunciar, perquè sabien que no les creurien.

Una de les seves víctimes sí que s’hi va resistir. No es va quedar quieta com les altres. Ell la va estrangular i va tirar el seu cos al pou.

Sí, parlo del Chicle.

La noia a la qual van violar en els Sanfermines no es va resistir. Estava en mans de quatre homes. Sabia el que li podia passar si s’hi negava. I, com que no s’hi va resistir, molts no la creuen.

A la meva amiga l’advocada catalana Eva Cornudella un desconegut la va interceptar a punta de navalla. La va obligar a anar a un caixer per treure tots els diners que el límit de la targeta permetia. Ella no s’hi va resistir. Quan va interposar la denúncia, la policia la va felicitar per la seva actitud. Com que no s’hi va resistir, els policies van jutjar que la meva amiga havia sigut assenyada. Van creure la meva amiga. Perquè es tractava d’un robatori. Si s’arriba a tractar d’una violació, no l’haurien cregut.

Ja fa 13 anys un home em va violar a punta de navalla en una platja, al Marroc. Per descomptat que hi havia semen a la meva faldilla i entre les meves cames. La policia va trobar aquell home. No li va passar res. Ningú em va creure a mi. I això que va intervenir el consolat espanyol. Algú al consolat em va dir que jo tenia sort perquè «només» m’havia violat, i no m’havia matat. Que podia considerar-me afortunada.

Quan ho explico, la gent em diu que no m’exposi tant. Que això ho pot llegir la meva filla. O la meva família. O els meus amics. La meva filla, la meva família i els meus amics ho saben. Pel que fa al que opinin els desconeguts, els responc: «¿He d’avergonyir-me d’haver sigut violada?, ¿és res que hagi d’amagar?». I em diuen: «No, dona, però és una cosa molt íntima…».

Íntimes són les relacions amoroses, les vacances, els moments en família, i la gent ho exposa cada dia a les xarxes socials, en programes de televisió, en entrevistes. El que em va passar a mi no va ser íntim. Jo no volia aquell home en la meva esfera privada ni en la meva vida. Va ser un assumpte públic, un problema social. I jo vull que se sàpiga perquè estic tipa que a les dones ningú ens cregui. I que tantes dones considerin que no es pot parlar d’això.

A Espanya es denuncia una violació cada set hores. Però per cada violació que es denuncia n’hi ha moltes que no es denuncien. Perquè la violada llegeix als mitjans o mira la tele les informacions de casos com el de La manada o el de Diana Quer o el dels futbolistes d’Aranda i sospita que no se la creuran. Perquè el violador, en el seu cas, va ser un familiar (com en el cas de la cunyada del Chicle), un conegut, un company de classe, un grup d’amics. I no ho explica, i ho calla durant anys perquè creu que no se la creuran o perquè li diuen que és «una cosa massa íntima» o perquè se sent indigna, bruta, terriblement malament al respecte. I així ens hem anat creient que la violació és un problema residual, estrany, que els passa a poquíssimes dones. Quan la veritat és que és el nostre pa de cada dia.

Vivim en una societat que converteix les víctimes en culpables. Una societat que normalitza que la violència sexual (només cal veure una mica de porno o '50 ombres d’en Grey' per entendre el que dic). Una societat que no ofereix educació sexual a les aules però que promou l’alternativa de la pornografia mainstream violenta com a única escola d’aprenentatge. Una societat que empara el silenci, en la qual ni tan sols la família creu la víctima. Una societat que considera que les dones provoquen l’agressió sexual. Una societat que creu de debò que una dona que no es mou durant tot el temps que dura una relació sexual, està disfrutant. I per això veuen el vídeo de l’agressió de La manada i s’atreveixen a dir que no veuen una violació.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Una societat que recolza en la impunitat els que agredeixen.

Vivim en una societat en què el silenci ens fa còmplices d’aquest sadisme.