LA NEUTRALITAT A LA RED
Ulls que no hi veuen a internet...
Una regulació pública de la xarxa garanteix unes regles del joc pròpies d'un servei públic
A computer user poses in front of a Google search page in this photo illustration taken in Brussels May 30 2014 Google has taken the first steps to meet a European ruling that citizens can have objectionable links removed from Internet search results a ruling that pleased privacy campaigners but raised fears that the right can be abused to hide negative information REUTERS Francois Lenoir BELGIUM - Tags POLITICS SCIENCE TECHNOLOGY /
No és veritat que internet sigui territori de llibertat: és propietat de grans corporacions que fixen les regles del joc: com i a canvi de què s’accedeix a la xarxa. També ens pasturen com un ramat els grans operadors de continguts i xarxes socials (Google, Facebook…), que, sense pagar ni un duro, aprofiten la infraestructura per obtenir ingents beneficis. Per això el seu discurs és el d’«internet gratis per a tothom» (sobretot per a ells) o «per una internet neutral» (no regulada pel sector públic).
Entretots
Títol del tema (Auto)
Subtítol del tema (Auto)
Ni internet mai ha sigut gratis per a l’usuari (a les quotes d’accés se n’hi sumen altres per serveis), ni el seu funcionament ha estat lliure de regulacions (privades, això sí). Malgrat això s’alcen encara veus ingènues contra la regulació pública d’internet i en defensa dels «drets individuals» dels usuaris en una campanya més d’aquelles a què la dreta alternativa nord-americana (individualista i anarquitzant antiestatal) ens té acostumats.
Convé una regulació pública d’internet per garantir unes regles del joc pròpies d’un servei públic –que és el que és la xarxa– similar al subministrament d’energia o telefònic. Aquestes regles no poden quedar en mans només dels operadors privats perquè la seva lògica no és la del servei, sinó la del benefici i això, sense regulació, pot acabar perjudicant el benestar i el creixement econòmic equitatiu d’àmplies capes de la població. Convé també distingir la regulació pública d’internet de la censura o de l’intervencionisme estatalista: la primera tracta de les regles del joc del sector, el segon de la llibertat d’expressió i altres drets fonamentals, un problema que no es dona només a internet.
Notícies relacionades
No hi ha més cec que el que no hi vol veure: si realment volem defensar els drets civils a internet per més que es pugui recelar de l’Estat el que necessitem és un model regulatori públic i un escrutini ciutadà del funcionament de la xarxa que ens pugui protegir dels abusos dels operadors dominants.
