Vent en popa a tota vela, però menys

Ahir parlàvem dels reis Melcior i Baltasar. Parlem avui de com ens ha ensenyat la tele el 80è aniversari del rei emèrit Joan Carles I. Al nostre canari flauta Papitu li ha estranyat que a l'Informe semanal de dissabte no diguessin absolutament res d'aquesta règia efemèride. Esperàvem un dels seus reportatges tan gloriosos. Potser és senyal que al forn de l'actual Zarzuela s'ha imposat una mica de prudència a l'hora d'escalfar l'esdeveniment. De vegades hi ha celebracions que, per poc que et passis, poden derivar en vergonya. Ha sigut als Telediarios de divendres(TVE-1) on hem vist l'excitació més gran. El més significatiu ha sigut l'absència de qualsevol menció als annus horribilis en la seva règia glossa. No esperàvem menys. Tot ens ho van explicar des de la més absoluta magnificència. Fixin-se quina meravella lingüística, quina orfebreria narrativa, al glossar els últims incidents borbònics: «A partir del 2012, a l'esclat del cas Nóos, amb el processament del seu gendre i de la seva filla la infanta Cristina finalment absolta, s'hi uneix la fractura de maluc que va patir durant una cacera a Botswana». ¡Ahh! És pintoresca aquesta forma de narrar les coses: equiparar com a avatar accidental el cas Nóos amb la fractura de maluc és notablement enginyós. També va ser impagable l'explicació de la seva abdicació: «El 2014, pren la iniciativa de la renovació institucional i va abdicar la corona en el seu fill». Aquest «pren la iniciativa» és entendridor: molts analistes adverteixen que la iniciativa l'hi van imposar per evitar una catàstrofe borbònica més important. I la guinda va ser deliciosa: «Ara és habitual veure'l en actes oficials relacionats amb la cultura, l'Armada o els toros (...) En el seu temps lliure ha pogut recuperar la seva passió per la vela». ¡Ahh!

Els espectadors de Catalunya vam poder gaudir, dijous, d'una semblança de Joan Carles I diferent. Ens la va oferir el TN vespre (TV-3). Ens advertien: «Progressiva decadència del seu regnat (...) Distanciament familiar (...) Amb la reina Sofia fa anys que no hi conviu (...) Va abdicar empès: la seva popularitat havia tocat fons. Escàndols, caceres i el cas Nóos, 'l'esquitxaven tant a ell com a la Corona'». ¡Ah! És el millor que té la tele: mires el Telediario, i després un Telenotícies, i t'adones que allò que va dir Paul Eluard («Hi ha mons diferents, però són en aquest») segueix totalment vigent.