La desigualtat a Barcelona

Ara fa gairebé dos anys, en un ple extraordinari sobre l’estat de la ciutat, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va posar com a objectiu prioritari de la seva gestió la lluita contra la desigualtat. Llavors, el barri més ric (Pedralbes) disposava d’una renda set vegades superior a la del més pobre, la Trinitat Nova. Ahir, l’Ajuntament va presentar l’informe de la distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita a Barcelona, amb dades del 2016, que mostraque la diferència entre el barri més ric (un altre cop Pedralbes) i el més pobre (Ciutat Meridiana) és d’un 7,06%. L’informe mostra altres dades, com que l’ingrés per càpita va pujar el 2016 de 20.100 a 20.800 euros (un 3,1%), i que augmenta la població que el 2016 vivia en barris considerats de rendes mitjanes (un 47%). Això sí, la bretxa entre barris pobres i rics es mantenia pràcticament intacta. La lleugera millora permet a l’Ajuntament afirmar que el creixement de la desigualtat s’està començant a revertir en part gràcies a les polítiques municipals, si bé resulta clau en les dades del 2016 l’augment en l’ocupació que es va donar a la ciutat aquell any.

Revertir la desigualtat en una ciutat com Barcelona no és una tasca que pugui portar-se en tan sols dos anys i que requereix polítiques socials, educatives i econòmiques coordinades. Que la tendència a ampliar la bretxa s’hagi suavitzat és una bona notícia, però és imperatiu seguir treballant per aconseguir una ciutat més equitativa.