¿Nens prodigi i explotació infantil?

Titular d'una entrevista a Esther, guanyadora de Masterchef JuniorEstherMasterchef Junior: «Ara que saben com cuino, agrado més als nois». Una nena hauria d’estimar la cuina per passió, vocació o art, no per agradar als nois. A un noi li hauria d’agradar per la seva integritat, encant, simpatia, valors..., no perquè cuini bé. ¿Sexisme interioritzat? ¿Una nena que no parla com una nena?

Els programes que veieu no són tal i com els veieu. I ho dic jo que he participat en algun (Ven a cenar conmigo s’emetrà ben aviat). Els nens no arriben i van directament al plató. Han passat per perruqueria, vestuari, assajos… Més o menys estan a l’estudi vuit o deu hores. Són jornades laborals. Esgotadores. I se suposa que al nostre país està prohibit que treballin els menors de 16 anys. Aquests nens, que se sàpiga, no cobren per les seves actuacions, però la cadena, en un sol programa, pot ser que hagi ingressat un milió d’euros en publicitat. 

Drets infantils oblidats

En general, en el cas dels nens artistes, pares, agències, productors i directors de càsting s’obliden dels drets dels infants i, com si fossin persones adultes, els sotmeten a les normes d’una feina tan dura, estressant i competitiva com és l’audiovisual. I l’Administració tampoc posa gaire zel en les condicions del treball infantil. Les lleis i el protocol sobre el treball dels menors no estan prou regulats. Es demanen els requisits, es donen els permisos, però no es normalitzen mai honoraris i tampoc es quantifiquen llargues hores d’espera en assajos i gravacions.

En teoria, es requereixen diverses autoritzacions firmades perquè un nen surti a la tele: dels pares, del mateix menor si és més gran de 7 anys. I es demana un informe al centre escolar o tutor. A la pràctica, no se li demana mai. Ni se n’informa el centre. També es requereix que al plató hi hagi psicòlegs. No n’hi acostuma a haver mai. Tampoc hi ha cap funcionari que controli els horaris dels menors. 

Un milió d'amics

Notícies relacionades

"Em va costar guardar el secret, perquè jo parlo molt"

Twitter era una cerveseria de Múnic

Però per acabar-ho d’adobar, el nen es fa famós. I això és una situació devastadora, i ho dic per experiència. De la nit al dia, aquell nen o nena deixa de ser anònim. Passa a tenir de sobte un milió d’amics que només se li acostaran per interès i un munt de detractors que només el criticaran per enveja. Si aquesta pèrdua sobtada de la percepció de la pròpia identitat per a un adult és destructiva, i és la base del que es denomina depressió per èxit, imagineu què pot ser per a un nen.

A Espanya estan prohibits els concursos de bellesa per a nenes menors de 16 anys. ¿Quina diferència hi ha en realitat entre un concurs de bellesa i un de cuina? En un de bellesa es busca talent físic i els seus promotors es lucren. En un concurs de cuina es busca talent artístic i els seus promotors es lucren. En el cas de Masterchef o La Voz Kids, la impressió és que els nens, tristament, no són més que simples eines per fer un programa de televisió que busca generar audiència. Audiència salvatge.