Salut i consum de sucre

Cada final d’any és temps de rànquings i llistes, i n’hi ha una que mira de classificar els articles científics per l’atenció que han rebut del públic en general. La llista la fa una companyia anglesa i el seu objectiu és mesurar quants cops els articles científics són mencionats en diaris, grups de discussió o de pacients i classificar-los en funció d’aquest criteri. Segons aquesta llista, l’article més citat l’any 2017 és un publicat aquest novembre a la revista The Lancet i que estudia l’efecte sobre la salut de diferents tipus d’aliments.

L’estudi va ser dissenyat per identificar quins aliments tenen uns efectes més notables sobre la mortalitat i sobre malalties cardiovasculars, evitant altres factors relacionats amb la vida que portem a les societats occidentals, que són les més estudiades. Per aquesta raó es va emprendre un projecte, coordinat per grups canadencs, que va durar entre el 2003 i el 2013 en el qual van participar 135.000 persones d’entre 35 i 70 anys de 18 països de diferents nivells de desenvolupament, des de Suècia fins a Zimbabwe. Van anar seguint durant una mitjana de set anys i mig les seves dietes, els seus nivells de salut, el seus episodis de malalties cardiovasculars i les defuncions que es van produir. El resultat és que el factor més important que dona lloc a problemes de salut seria la proporció de sucres i carbohidrats que incorporen a la seva dieta. En canvi una dieta basada en greixos, fins i tot saturats, no tindria impacte sobre la mortalitat i les malalties cardiovasculars. Els autors diuen que algunes recomanacions dietètiques s’haurien de revisar.

Component essencial de la nostra alimentació

La conclusió més important del present estudi és confirmar que en termes globals una alimentació basada en una alta proporció de sucres pot tenir efectes negatius per a la salut i això pot sorprendre per diverses raons. Els sucres no són cap tòxic sinó que són components essencials de la nostra alimentació, perquè són una dels principals fonts d’energia. En podem menjar en fruites i la mel, purificats com el sucre o estar en forma de carbohidrats com a les farines i les fècules. El gust dolç el considerem com una indicació de bon aliment, i això és la conseqüència de l’evolució de la nostra espècie que ens porta a menjar-ne sempre que podem. Hem desenvolupat també mecanismes molt eficaços per emmagatzemar-los en forma de greix, cosa que pot donar lloc a sobrepès o obesitat. 

És comprensible que articles com el de The Lancet atreguin l’interès del públic. Cada cop més tenim consciència de la importància que té en la nostra salut la manera com ens alimentem. Als països que tenim el privilegi de poder escollir el que mengem entre una gran varietat d’aliments ens interessa saber quins criteris hem de tenir quan decidim el que volem menjar. I una bona salut és la prioritat. D’altra banda, hi ha decisions de salut pública que també porten a estimular o descoratjar el consum d’algun aliment. Pel que sabem en aquest moment, recomanar reduir una ingesta excessiva de sucres, sobretot en els infants, impedint un consum compulsiu de llaminadures i introduir regles socials com ara impostos en begudes o aliments ensucrats semblen decisions raonables. I, com que hi ha una indústria sucrera important, potser també ho pot ser dirigir la producció de sucre cap a altres usos com els carburants. 

Un treball llarg i costós

No acostuma a ser fàcil deduir regles senzilles i generals per a la nostra alimentació a partir dels resultats de la recerca. Comunicar-los a un gran públic molt divers de manera que en pugui treure informacions útils pel dia a dia encara ho és més. Com s’ha vist en aquesta publicació recent, fer estudis amb poblacions humanes és una feina llarga i costosa i no sempre és fàcil treure’n conclusions amb significat. A cops només es poden fer estudis amb poblacions reduïdes o per poc temps i hi ha dades d’estudis de laboratori o amb models animals que no són fàcils de generalitzar. 

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Al públic que llegeix amb interès aquests resultats li pot semblar que cada dia li diuen coses contradictòries. Entremig hi ha, a més, tota mena d’interessos, econòmics i fins i tot ideològics, que barregen les coses i compliquen, sobretot en aquest moment que estem tan comunicats, extreure’n el que realment ens serveix. Hi ha poques recomanacions generals que estiguin ben comprovades com no fumar, fer exercici, menjar variat i sense excessos. La vida dolça és sinònim de bona vida, però fins i tot en això no ens podem passar.

Investigador.