Diumenge de resurrecció

La notícia diu així: «Un pres de la presó de Villabona, a Astúries, a qui els metges van donar per mort, va recobrar el coneixement després de traslladar-lo a l’Institut Anatòmic Forense per practicar-li l’autòpsia. Dos metges de la presó donen per mort el pres i després arriben al centre penitenciari el jutge de guàrdia, la Policia judicial i la metge forense. Unanimitat: el mort està mort.

 Quatre hores després que el fals mort sigui dipositat a la morgue de l’anatòmic, el personal de guàrdia sent que ronca i que es mou. El mort, dic. No els sembla normal i avisen que hi ha un mort que es comporta de forma poc propícia com a difunt. El nounat és portat a l’hospital i s’avisa la Guàrdia Civil que, al principi, no entén gran cosa. El pare i l’esposa del mort tenen un disgust-alegria. Els d’Institucions Penitenciàries diuen que «s’ha complert el protocol correctament». Contundents. Així. El mort vivent tenia ja pintada al tòrax la línia per obrir-lo en canal.

Amb notícies com aquesta, Edgar Allan Poe s’hauria dedicat a l’ebenisteria. Estem en una presó i troben el pres Gonzalo Montoya, de 29 anys, inconscient i en estat «cianòtic blau». Mort, vaja.

He comptabilitzat cinc especialistes més algun funcionari de presons observant el mort «no positiu» –terme tècnic quan es declara mort un viu–. En realitat, morir hauria de ser negatiu, però pel que es veu és  positiu per als professionals. És així i no hi ha més.

Miracle i ascensió

Vull ser respectuós perquè és un tema delicat... Però estem en dates molt assenyalades i es produeix el que planerament és una resurrecció. Una resurrecció, el diumenge 7 de gener. Diumenge de resurrecció. Mireu-ho com vulgueu, però encara cueja la que vam muntar per una altra resurrecció no comprovada de fa 2.000 anys. Aquesta ha tingut seguiment policial, judicial, mèdic i periodístic. Hi ha miracles molt menys documentats. 

Notícies relacionades

Un pres comença a roncar quan estaven a punt de fer-li l'autòpsia

Neus Lloveras deixa la presidència de l'AMI

En la notícia també tenim allò del bon lladre, la penitència carcerària i l’extracció humil del ressuscitat. A tutti plen. Qui no vulgui veure el senyal de l’adveniment, ja s’ho farà. A més, Gonzalo va agafar una pneumònia a la nevera mortuòria. Gonzalo ja té centenars de seguidors a les xarxes. A Galilea només eren 12. Gonzalo pot ser indultat, que és gairebé millor que una ascensió. No hi ha color.

Els gonzalistes d’aquesta Epifania miraculosa, n’hem de prendre nota i analitzar els seus possibles efectes a Catalunya. Després de la ressuscitació han dimitit Artur Mas, Carles Mundó d’Esquerra, Neus Lloveras de l’AMI, i declina Forcadell. ¿Casualitat? Per si no n’hi hagués prou, Puigdemont potser prendrà telequinèsica possessió com a president de la Generalitat.  ¿Gonzalisme?