El barri de Sant Antoni i la pressió immobiliària

La transformació del barri barceloní de Sant Antoni s’ha fet evident els últims anys i afronta la recta final de la seva definitiva mutació: l’obertura del seu gran mercat la primavera que ve. Després d’una prolongada remodelació que es va iniciar l’any 2009, serà el colofó urbanístic per al barri de moda de la capital catalana, convertit en lloc de pelegrinatge de locals i turistes, per exemple per una oferta de restauració que ha inundat els seus carrers. Aquesta transformació ha anat acompanyada de conseqüències molt conegudes: Sant Antoni cotitza al mercat immobiliari, local i internacional. És una zona per invertir en vivenda, fins i tot més que per comprar amb la idea de residir-hi, la qual cosa provoca una pujada de lloguers que n’expulsa els veïns.

Els efectes d’aquesta pressió immobiliària provoquen lògicament la pèrdua d’identitat i del teixit social que suposa una gentrificació que pot tenir aquí seqüeles més severes que les que va patir fa uns anys Ciutat Vella. A ningú se li escapa que les millores del barri, amb la reforma del mercat per exemple, són necessàries però es pot donar la paradoxa que qui en disfruti no siguin els residents de tota la vida. Benvinguda sigui la reobertura del Mercat de Sant Antoni, amb superilla inclosa, però no a costa de desnaturalitzar un barri tan popular. Barcelona necessita, com ja existeix en altres capitals europees, una normativa de lloguer que intenti pal·liar els excessos de les lleis del mercat.