EL CODI PENAL
Tergiversant el delicte d'odi
La nova redacció de l'article 510 permet castigar la incitació a la violència o la discriminació cap a algú d'ideologia oposada
GRAF549. MADRID, 02/11/2017.- Un furgón de la Guardia Civil sale de la Audiencia Nacional, en Madrid, tras conocerse la decisión de la juez de la Audiencia Nacional Carmen Lamela, decretando prisión incondicional sin fianza para el exvicepresidente catalán Oriol Junqueras y para siete exconsellers, mientras que ha impuesto una fianza de 50.000 euros al exconseller de Empresa Santi Vila para poder salir de la cárcel. De este modo, la juez asume por completo la petición de la Fiscalía y envía a la cárcel por riesgo de fuga y de reiteración delictiva a Junqueras y los ocho exconsellers que han comparecido hoy ante la juez. EFE/Emilio Naranjo /
La tipificació dels delictes d’odi es va introduir al Codi Penal per acabar amb el buit que permetia l’absolució de declaracions d’exaltació del nazisme o cridant a la violència o discriminació contra immigrants. Després de sentències del Tribunal Suprem i del Constitucional, que al fer prevaler la llibertat d’expressió van buidar de contingut la seva aplicació, per exigència d’un acord de la Unió Europea, el Govern va remetre a les Corts una nova redacció de l’article 510, similar al d’altres codis europeus, aprovat el 2015.
Així, castiga a qui inciti a l’odi, discriminació o violència «contra un grup, una part d'aquest o contra una persona per raó de la seva pertinença a aquell, per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat».
Això permet castigar a qui fa expressions contra membres dels col·lectius esmentats. I destaca la inclusió en el llistat de la referència a la ideologia, ja que molts delictes d’odi es basen en l’animadversió ideològica. És a dir, la incitació a la violència o discriminació cap a algú d’ideologia oposada.
Notícies relacionadesPerò ni en la redacció inicial del 510, ni en l’actual, ningú va plantejar incloure a la llista la pertinença a determinades professions com els policies. Perquè de policies n’hi ha de diferents ideologies.
El que van fer els cridats a declarar després de l’1 d’octubre no va ser fomentar odi cap als membres d’un cos professional, circumstància tampoc tipificada com a delicte d’odi, sinó rebutjar unes ordres que aquests van rebre i van executar. Per posar un exemple, podria ser delicte d’odi demanar que se’n vagin de Catalunya els dirigents de Ciutadans, però no ho és cridar «¡Fora les forces d’ocupació!», com sí que ho seria demanar la marxa de taxistes pakistanesos, però no manifestar-se contra Uber.
Referèndum a Catalunya Policia Nacional Guàrdia Civil Justícia Codi Penal Forces de seguretat Tribunal Constitucional Independència de Catalunya Polítics catalans presos
