El càlcul de les pensions de jubilació

Les pensions haurien de ser el tema es titulava l’editorial de diumenge passat d’EL PERIÓDICO, i ahir la ministra de Treball, Fátima Báñez, es va despenjar amb una proposta de reforma no global del sistema, sinó de la manera de calcular l’import final.  Báñez va proposar que els futurs jubilats puguin ampliar, de manera voluntària, el període de càlcul de la pensió a tota la vida laboral. El 2013 va començar a augmentar de 15 a 25 anys el període de còmput per efectuar els comptes, de manera que aquest any es farà sobre els últims 21 anys cotitzats i el 2022 s’arribarà als 25 anys.

Tradicionalment, allargar al que s’havia cotitzat durant tota la vida laboral el període per calcular la pensió no beneficiava els treballadors. En un mercat laboral que preveu, per exemple, el plus d’antiguitat, la lògica deia que existia una evolució cap a millor entre les condicions al principi de la vida laboral i al final. No obstant, com tantes altres certeses econòmiques i laborals, la crisi econòmica va destruir aquestes idees tradicionals. Avui, és molt habitual que treballadors a la recta final de la seva vida laboral hagin patit o bé acomiadaments o bé reduccions dràstiques de sous, la qual cosa penalitza l’import final de la seva pensió a causa del descens de les seves cotitzacions.

En aquest sentit, la proposta de la ministra (feta en una entrevista i no en el marc formal del pacte de Toledo) es mereix ser estudiada, ja que beneficiaria un col·lectiu molt castigat per la crisi. No obstant, convé prendre’s amb cautela la proposta de Báñez. Per una banda, arriba en un moment en el qual el PP intenta recuperar certa iniciativa política en un mal moment (el pèssim resultat a Catalunya, l’auge de Ciutadans, la proposta de Pedro Sánchez de crear un impost per finançar el sistema de jubilació). Per l’altra, sent lloable que es proposi millorar l’import de les pensions (la proposta de Báñez implicaria un augment de la despesa i, per tant, del deute), la urgent reforma ha d’abordar tot el sistema, especialment els ingressos. Trencada la guardiola de les pensions, generalitzada la precarietat laboral que implica cotitzacions molt baixes a la Seguretat Social, i amb la generació del baby boom a les portes de la jubilació, són necessàries reformes globals i no propostes amb aromes electoralistes.