Globus sonda xifrat

La ministra de Treball, Fátima Báñez, va llançar aquest dimarts un enverinat globus sonda en el necessari i inajornable debat sobre el futur del sistema espanyol de pensions. Va proposar que, de manera voluntària, els treballadors puguin computar la totalitat de la seva vida laboral per calcular les seves prestacions. Abans de la crisi, seríem davant d’una proposta regressiva. Estàvem tots convençuts, inclosos els gestors del sistema, que els últims anys de la vida laboral coincidirien sempre i en tota circumstància amb els de més salari i, per tant, més cotització.

Augmentar el període de càlcul hauria sigut fins al 2008 una via per reduir el cost de les pensions. Però, després de la crisi financera i amb el model que ha elegit Espanya per sortir-ne, la proposta de Báñez podria servir per millorar-les, ja que els aturats de llarga durada, els prejubilats o els que han reduït el seu salari per salvar el lloc de treball tenen els seus millors anys de cotització més enllà del límit actual de càlcul: els últims 21 anys. Fer efectiva la mesura faria, doncs, més insostenible el sistema –acumula 18.000 milions de dèficit i s’ha menjat la guardiola– ja que alguns pensionistes entrarien en l’edat de jubilació amb una prestació més elevada. Tenen, per tant, raó els sindicats i l’oposició al criticar la proposta.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Amb tot, podem ser davant un missatge xifrat. Si el globus sonda que llança la responsable de les pensions en el Govern de Rajoy implica un augment de la despesa és que estan disposats a obrir el debat sobre els ingressos del nostre malmès sistema de pensions. Això sí que seria una bona notícia: o estan disposats a acceptar propostes com la de Pedro Sánchez de crear un impost per finançar les pensions o estudien la possibilitat de carregar les pensions no contributives als pressupostos generals. Fora que pensin a eliminar algunes prestacions com la de viudetat.

En tot cas, sembla clar que els laboratoris econòmics de la dreta han entès una cosa evident: pensions miserables amb una demografia envellida l’única cosa que fan és disminuir la renda nacional disponible, o sigui, el consum. És a dir, empobreixen també la macroeconomia, el refugi de Rajoy davant la creixent desigualtat.