Valor i cost a la universitat

Abans de la crisi econòmica, el percentatge de la matrícula universitària que cobria l’estudiant es xifrava al voltant del 20% del valor real. La resta, era subvencionada per l’Estat. Des d’aleshores, l’augment de l’aportació individual s’ha anat eixamplant fins arribar a una franja de més del 25%. L’encariment progressiu de la matrícula (sense comptar els màsters, que encara han pujat més) es va accentuar en determinades comunitats a partir de la semiliberalització de les taxes que va permetre profunds desnivells que s’han anat ampliant any rere any. A l’inici d’aquest curs, l’OCU va revelar que entre les regions més barates (un preu mitjà de 12,5 euros per crèdit universitari) i la més cara (Catalunya, amb 33,5 euros) la diferència estava per sobre del 250%.    

Les dades aportades per l’Observatori del Sistema Universitari indiquen que l’Administració ha rebaixat la seva aportació a la universitat, i que el dèficit s’ha suplert majoritàriament per l’aportació dels estudiants, que no han augmentat en nombre sinó que han hagut de pagar més per les taxes, que són de les més altes d’Europa. A més a més, la reducció no només ha afectat la docència sinó els recursos captats en el sector privat per a la investigació, ressentida ja per la constant disminució del pressupost públic. La universitat espanyola (i en especial la catalana) viu moments crítics i reclama solucions urgents i, sobretot, planificacions inajornables de futur.