Alemanya, el mal menor de la gran coalició

NoGroKo, no a la gran coalició, declaren les joventuts del socialdemòcrata SPD. És la primera pedra en la creació d’un nou govern a Alemanya que encapçalaria Angela Merkel després que aquest partit aconseguís un principi d’acord amb el democristià CDU de la cancellera i els seus socis bavaresos. El part es va aconseguir tres mesos després de les eleccions i ara, després de la nítida presa de posició dels joves socialdemòcrates, revela la seva fragilitat. Diumenge, un congrés extraordinari de l’SPD decidirà si obre la negociació a partir d'aquest principi d’acord. Les grans coalicions entre democristians i socialdemòcrates s’han saldat sempre, i molt en particular l’última, amb un revés electoral per a l’SPD. Els joves del partit consideren, i tenen raó, que la gran coalició deixa els ultradretans i xenòfobs de l’AfD com a primer partit de l’oposició i proposen un govern en minoria.

No obstant, aquest govern, inèdit a Alemanya, no és garantia per mantenir a ratlla l’AfD. Al contrari, s’alimentaria de les debilitats que emanarien d’un govern obligat a negociar-ho tot amb els diferents partits. L’altra alternativa, la d’un retorn a les urnes, és fins i tot pitjor. Debilitaria encara més tant Merkel com Schulz, i el gran beneficiat també seria la ultradreta. Cap solució és bona, però la menys dolenta és la gran coalició. Alemanya tindria un govern relativament estable, cosa que beneficiaria aquell país i també Europa.