Pensions: pedaços en comptes de reformes estructurals
La ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, va proposar dimarts passat que els futurs jubilats puguin ampliar el seu període de càlcul de la pensió a tota la seva vida laboral de manera voluntària. Tot i que encara sense elaborar, la proposta suposaria una millora substancial per al caràcter contributiu i social del sistema.
Tot i així, no sembla que, per a la ministra, la sostenibilitat del sistema a llarg termini sigui cap problema: ha dit que pagarà més, però encara no sabem d’on sortiran els diners per fer-ho.
Abans de la reforma del 2011, el període considerat per al còmput de la pensió era de 15 anys. És a dir, que la quantia de la teva pensió depenia de les cotitzacions dels 15 anys anteriors a la jubilació, que la reforma del 2011 va ampliar a 25.
El problema principal de considerar un nombre d’anys establert per al càlcul de la pensió menor a la totalitat de la cotització és que limita el caràcter contributiu del sistema, ja que la pensió que rep un individu no es correspon a la totalitat de la seva contribució sinó a la dels anys immediatament anteriors a la seva jubilació, cosa que beneficia les persones que hagin tingut una carrera amb salaris incrementals.
La crisi econòmica va agreujar aquest problema, perquè moltes persones van perdre la feina i amb això també les cotitzacions. Es pot dir, doncs, que aquesta reforma suposaria una millora pel que fa a la contributivitat i capacitat redistributiva del sistema, en un mercat laboral en el qual l’atur és més norma que excepció.
SISTEMA EN PERILL / No obstant, en un context en el qual el sistema de pensions haurà de suportar el doble de pensionistes cap al 2045, la proposta és un pedaç a un problema que podria posar en perill la totalitat de la Seguretat Social si no es prenen mesures estructurals.
El novembre passat el govern va anunciar que s’haurà d’endeutar per poder pagar les pensions. És pertinent preguntar-se d’on pensa treure els diners el Partit Popular per pagar aquesta reforma.
La solució que han plantejat alguns economistes com J. Ignacio Conde Ruiz és la de crear un sistema de pensions basat en els comptes nocionals. En aquest sistema, la quantia de la pensió rebuda depèn de les contribucions que s’hagin fet al sistema durant tota la vida laboral d’un individu, que després es converteixen en pagaments anuals. El benefici és que evita que els polítics ajornin reformes necessàries o utilitzin les pensions de manera electoralista i irresponsable, ja que la sostenibilitat del sistema es garanteix per com està construït.
SOSTENIBILITAT EN EL LLARG TERMINI / Encara que la proposta de la ministra fa un pas cap a un sistema de pensions més just, el que necessita el sistema de pensions espanyol no són pedaços, sinó un sistema que en garanteixi la sostenibilitat en el llarg termini, que sigui just i que eviti els jocs polítics per guanyar vots.
Això és el que garantirien els comptes nocionals. Esperem que el Pacte de Toledo proposi mesures en aquesta direcció.
