Temàs rumber de 'dj' Francisco Franco

Fins fa poc la meva ciutat lluïa estàtues dels que van portar esclaus a Cuba, però no dels que van convertir el ritme boig de l’illa en fanfàrria autòctona. Resultava curiós, per exemple, que Antonio López i López dominés la cruïlla del passeig de Colom amb Laietana, via que va finançar. L’ajuntament va anunciar la seva retirada, perquè potser va entendre que sobren estàtues dels que paguen els carrers i falten homenatges als que hi van jugar de petits i els van honrar d’adults.

Per això dissabte vaig peregrinar cap a les dues escultures dedicades a la rumba catalana que des de fa uns dies adornen cantonades del carrer de la Cera, el lloc on va néixer.  De camí cap a un bar de Parlament, em vaig creuar amb Jordi Ragna. Topar amb el Dj Ragnampiza just després d’haver visitat un monument en honor de Peret i companyia és el més semblant a trobar-te Sant Pere en persona després d’haver vist Jesucrist en el pantocràtor de Taüll. Ragna escampava la paraula rumbera des del Poble-sec preolímpic quan els seus ritmes s’associaven a un passat porrompomper, quan ningú deia que la rumba és l’únic estil musical genuïnament barceloní.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Em va explicar que Peret li havia xivat que Francisco Franco era discjòquei. Sí, el dictador amb veu de nas i rutinària, de qui la dona d’Eisenhower diu a la novel·la Doble Dos que «als EUA no hauria aconseguit ni vendre una rentadora», vivia moments d’eufòria en algunes festes privades i punxava els èxits del moment, però reinterpretant les lletres amb intencions picantones. Cantant acudits verds amb la seva veu aflautada, de barrufet makiner.

Per moltes coses, també per anècdotes com aquesta, Ragna, mànager i amic de Peret, és la rumba. I això és el mateix que dir que és Barcelona. Una Barcelona humil però rica, de carrerons amb vistes, poderosa sense tirania, sàvia sense presumpció, bulliciosa i talentosa, de tothom però molt seva, ventilada però no venuda, morta i viva i ressuscitada. Quan Barcelona oblida la rumba, perd el rumb. Brindar per tot el que representa és buscar-te el pols per descobrir el ritme.