OPINIÓ
Any nou, preus nous
El nou any 2018 comença amb hàbits del passat, que alguns ja gairebé havíem oblidat en aquests temps de crisi. En els primers dies de gener han proliferat els anuncis d'augment en els preus regulats, alguns dels quals s'havien mantingut congelats.
Després de dos anys sense variació, els peatges a la concorreguda autopista AP-7 augmenten el 2% el 2018, com la resta de vies de pagament de la Generalitat i de l'Estat. Malgrat els seus 50 anys d'història, encara sembla necessària aquesta pujada per compensar l'operador. De la mateixa manera, l'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona justifica un augment del 2% en els costos dels bitllets, després d'anys sense canvis, per l'insuficient finançament públic.
Es repeteixen les pujades de preus en altres àmbits, com en el gas i l'aigua. En el primer cas, les Tarifes d'Últim Recurs (TUR) preveuen augments del 5-6%, mentre que l'aigua podria pujar fins a un 4% a Barcelona, després d'una polèmica alça en les tarifes de l'empresa ATLL. Per la seva part, l'anunci de no tocar els peatges elèctrics es dilueix en un pervers marc regulatori, marcat per l'escassa transparència del mercat majorista (pool), els augments previs en els peatges i la penalització de l'autoconsum i les renovables, fenòmens que PIMEC ha denunciat en repetides ocasions.
La millora en els preus regulats està per sobre de la variació d'un IPC que ni tan sols va arribar al 2% el 2017 i ens hauríem de preguntar si reflecteix augments reals en els costos de provisió dels serveis. Desgraciadament les pimes, que, com els consumidors, suporten aquests costos creixents, normalment no poden repercutir-los sobre els seus propis preus i els ciutadans en general pateixen una pèrdua adquisitiva, si recordem les restriccions salarials dels últims anys, a causa de la crisi.
L'entorn competitiu global en el qual operen la immensa majoria dels nostres empresaris industrials, així com, en el cas dels serveis, l'auge d'internet i noves fórmules de venda (des del low-cost fins a l'economia col·laborativa) erosionen els marges i afavoreixen la disciplina de preus.
És evident que les grans infraestructures –des d'una central elèctrica fins a una autopista– exigeixen predictibilitat i estabilitat en els seus ingressos per garantir la confiança dels inversors, però també hauríem de buscar una certa estabilitat competitiva per a les nostres pimes. No obstant, la figura del concessionari té a Espanya una rellevància inusitada i gaudeix d'una atenció i protecció sense comparació a Europa. El cas del magatzem Castor constitueix una clara i polèmica mostra d'aquesta anormal situació, on sempre han primat més els interessos de l'oferta que la demanda.
Notícies relacionadesSi bé els actius de la primera elèctrica espanyola arriben a un valor de 30.000 milions d'euros, no és menys cert que les 80.000 pimes catalanes, per exemple, acumulen actius per un import de 130.000 milions d'euros, segons el nostre Anuari de la pime. Així doncs, el costat de la demanda també ha de ser tingut en compte. D'una banda, la preocupació per assegurar els rendiments a les grans elèctriques que han manifestat els diferents governs espanyols contrasta amb el menyspreu que han rebut els petits propietaris d'actius vinculats a les energies renovables.
El nou any s'estrena, doncs, amb nous preus a l'alça, mala notícia per a pimes, autònoms i ciutadans, mentre segueix pendent a Espanya una profunda reflexió sobre la vella qüestió de les infraestructures, el seu finançament i la seva regulació, que eviti a empresaris i consumidors carregar amb uns costos creixents i cada vegada menys assequibles i justificables.
