Pensions com a arma política

Els sindicats estan en guerra oberta contra la «pujada de merda» del 0,25% de les pensions aplicada aquest any, com diu la campanya de protesta que han arrencat. Consideren, amb raó, que és injusta quan l’economia espanyola creix a un ritme superior al 3% i els serveis bàsics com la llum, l’aigua o la vivenda s’han encarit des de l’1 de gener de forma significativa. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I mentre la pensió registra un increment de misèria un increment de misèria gràcies a l’última reforma del PP, que la va deslligar de l’IPC, la ministra de Treball, Fátima Báñez, es dedica a llançar propostes populistes de cara a la galeria sense tenir en compte que la guardiola de les pensions està buida. L’última promesa del Govern d'ampliar el període de càlcul de la jubilació a més anys de la vida laboral voluntàriament beneficiaria els treballadors que han patit expedients de regulació, atur de llarga durada o han tingut feines precàries en els últims anys de la seva vida laboral. És una mesura interessant a tenir en compte, però que des del punt de vista de la sostenibilitat del sistema augmentaria la despesa, en lloc de reduir-la. I, de moment, l’Executiu de Mariano Rajoy no ha explicat com pensa millorar els ingressos de la Seguretat Social, que són insuficients per sufragar les pensions principalment perquè els sous actuals són molt més baixos que abans de la crisi. Sorprèn així que siguin els sindicats els que hagin de recordar al Govern que una mesura econòmica, per més popular que sigui, ha d’anar acompanyada d’un pressupost realista. ¡El món al revés! 

Qualsevol plantejament de futur ha d’abordar la problemàtica de forma global (ingressos i despeses), amb criteris de justícia i amb un horitzó de llarg termini allunyat de les lluites partidistes i dels globus sonda dels uns i dels altres.

Ni pedaç ni arma

És per això que el debat s’hauria de realitzar en el marc de la Comissió del Pacte de Toledo, fòrum en què totes les forces polítiques i agents socials s’han compromès a aportar propostes. Les pensions no suporten pedaços ni han de ser utilitzades com a arma política. Està en joc l’Estat del benestar present i futur.