Tancar per fi la cicatriu

El 18 de maig del 2017 va ser el dia en què vam escriure la primera pàgina del nostre nou futur. L’Estat es comprometia públicament a executar el soterrament de la R-2 al seu pas pel municipi i anunciava l’inici d’obres per al primer trimestre de l’any 2020. Es donava així resposta a una reivindicació històrica de la nostra ciutat, a anys de lluita al carrer i als despatxos per aconseguir un projecte fonamental per al nostre futur. Per fi es feia justícia històrica amb Montcada i Reixac, amb la seva ciutadania i amb les seves víctimes. 

Fa més de 30 anys que Montcada i Reixac reivindica un tracte just. No hi ha una altra població de Catalunya amb una singularitat com la nostra: territori castigat, trinxat per infraestructures, cosit del dret i del revés, amb cicatrius visibles que fracturen el nostre territori i allunyen els nostres barris: quatre línies de tren, cinc estacions, autopistes, carreteres, dos rius i muntanyes que fan també de barreres naturals. La ubicació estratègica de la nostra ciutat d’entrada nord a Barcelona ha provocat que hagim estat anys pagant una servitud a la gran capital i la regió metropolitana.

Per a Montcada i Reixac, el soterrament és fonamental, en primer lloc, per aturar el degoteig macabre de víctimes. Els passos a nivell s’han cobrat 170 vides i ja n’hi ha prou. Però a més d’una millora en seguretat, el soterrament serà l’element cohesionador i vertebrador que ens permetrà redefinir i repensar el nostre municipi, que canviarà la seva morfologia i implicarà profunds canvis socials i urbanístics que van indissolublement lligats.

Augmentarà la mobilitat entre els nuclis urbans cohesionant el territori, cosint la trama urbana i tancant la cicatriu que tenim a cel obert. Començarem a recuperar el sentiment de pertinença a un sol poble perquè la fragmentació territorial ha arribat fins i tot a difuminar la nostra identitat.

Però aquell 18 de maig també va ser un dia d’agraïments i de reconeixements. En tot aquest procés, la Plataforma Tracte Just-Soterrament Total ha estat clau, i s’ha convertit en el motor de la reivindicació al carrer i en les institucions, arrencant a administracions i partits polítics el seu compromís amb el municipi. 

El motor veïnal

Notícies relacionades

L'assignatura pendent

Una perillosa escalada en espera de Trump

També va ser un dia d’agraïments a tota la ciutadania, compromesa i lluitadora, per haver entès que l’única guerra que es perd és la que no es lluita, per la seva dignitat i per no tirar la tovallola. Els grans èxits històrics mai han estat patrimoni d’una sola persona i en el cas del soterrament, l’ampli consens aconseguit és el que ens ha legitimat. La lluita, la constància, la perseverança i l’anar tots de la mà han donat els seus fruits. 

No hem caigut en el parany de confondre triomfalisme amb optimisme. A Montcada som optimistes, sí, però després de 30 anys de lluita i incomptables incompliments per part del Ministeri de Foment i d’ADIF vigilarem molt de prop perquè es compleixin els compromisos i els terminis acordats. L’hi devem a la nostra ciutadania i a les nostres víctimes.