LLARG TERMINI
Sense culpables en el Castor i les radials
Ningú s'ha responsabilitzat dels milers de milions que s'han esfumat en infraestructures fallides que pagaran tots els contribuents
En el sistema capitalista l’inversor corre el risc i, a canvi, s’emporta el benefici. Com més risc s’assumeix, més possibilitat hi ha d’obtenir un gran guany o de perdre-ho tot. És per aquest motiu que els empresaris calibren bé els riscos abans d’embarcar-se en inversions, perquè en cas contrari es poden enganxar els dits i haver de respondre amb el seu patrimoni, a més de deixar els seus treballadors sense feina.
Aquests principis, diàfans en una economia de mercat, no són els que ha aplicat l’Estat espanyol en els escàndols del Castor o de les autopistes radials en fallida. L’Executiu ha buscat operadors privats per adjudicar projectes, els ha ofert elevades rendibilitats a futur i els ha garantit risc zero amb clàusules contractuals que els garanteixen recuperar la seva inversió en cas que alguna cosa falli o que al final no sigui un bon negoci.
La plataforma de gas encarregada a ACS, propietat de Florentino Pérez, es va projectar malament sense tenir en compte els impactes mediambientals. Quan es va constatar la seva inviabilitat, el Govern va ordenar el pagament compensatori immediat de 1.350,7 milions d’euros a ACS a través d’un decret llei de mesures urgents publicat el 2014. El cost total de la indemnització per tancar el magatzem d’hidrocarburs fallit suma més de 4.700 milions que pagaran els contribuents per la via de la factura del gas. Malgrat que el Tribunal Constitucional ha dictaminat que cobrar-ho als consumidors no és correcte, el Govern central encara segueix carregant-ho a la factura sense oferir cap alternativa.
Amb les autopistes radials el modus operandi ha sigut el mateix. El Govern de l’època de José María Aznar va projectar un ambiciós pla perquè Madrid comptés amb 11 vies d’accés, similar al model radial de París. En els contractes amb constructores i concessionàries, es va introduir la denominada clàusula de responsabilitat patrimonial de l’administració (RPA) que vol dir que l’Estat en última instància cobreix el risc de la concessionària.
Tots els números que es van projectar van quedar curts pel camí. L’expropiació de terrenys va acabar costant més de 2.000 milions, les obres es van disparar de preu amb sobrecostos i les projeccions de trànsit es van fer malament. El Govern va haver d’anar al rescat i la broma costarà més de 3.500 milions que pagaran ¿endevinin qui? Una altra vegada els consumidors.
Sense culpables
L’escàndol del Castor i de les radials no s’ha investigat. Ningú se n’ha responsabilitzat, tampoc hi ha culpables. Però pel camí n’hi ha molts que s’han enriquit i s’han esfumat milers de milions.
Notícies relacionades
El temor a les pèrdues és un incentiu perquè empreses i individus inverteixin amb sentit econòmic i realista. Imaginin quin formidable negoci seria jugar en un casino on la banca, al final, sempre cobrís les pèrdues. Només que en aquest cas, la banca són els contribuents.
