Les franceses i el #MeToo

S’ha armat un sagramental arran del manifest rubricat per cent franceses contra la suposada caça de bruixes que implicarien les campanyes del #MeToo (Jo també) i el seu equivalent a França (Delata el teu porc), una polèmica tan encesa que ha obligat l’actriu Catherine Deneuve a retractar-se de la firma. La carta, publicada al diari Le Monde, ve a dir que el flirteig insistent o barroer «no és un delicte» ni la galanteria «una agressió masclista», i conté algun substrat de veritat, és a dir: la irrupció d’un revisionisme cultural purità, apuntalat per cert feminisme hiperventilat, segons el qual s’hauria de reescriure el conte de La bella dorment, posem per cas, perquè el petó del final fos consentit.

    

Entretots

Títol del tema (Auto)

Subtítol del tema (Auto)

No obstant, crec que la proclama de les cent franceses peca de frivolitat i és una pífia en el seu conjunt perquè banalitza el gruix de l’assumpte: no estem parlant de coqueteig, d’un petó robat, del deliciós joc de la seducció, basat en el respecte i el plaer, sinó ­d’assetjament, persecució, violència verbal, tocaments indeguts, humiliació i situacions angoixants on l’home exerceix abús de poder.

Tots sabem on hi ha el límit; almenys, nosaltres sí, i vull creure que també la immensa majoria dels homes. El problema persistirà fins que dones i homes no ens unim contra els assetjadors perquè d’aquesta manera la por canviï de bàndol. Assenyalar el porc no significa odiar l’home. Aquest és l’argument que esgrimia l’altre dia en una entrevista l’exministra Ségolène Royal, la més lúcida, per cert, de totes les franceses han ficat cullerada en la qüestió. Segons la seva opinió, el manifest de la Deneuve i companyia «és la contrarevolució de les privilegiades contra les desposseïdes».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    

L’actriu parlava des d’una posició de privilegi. No és el mateix ser el mite intocable que va protagonitzar Belle de jour que una caixera de supermercat, una kelly que treballa en un hotel, una estudiant o qualsevol dona que necessita fins a l’últim cèntim del seu sou perquè pugui arribar a pagar el lloguer.