Tresorers i canvis de nom

La sentència del cas Palau ha arribat per fi. Són tants els anys per investigar l’espoli del Palau de la Música, que en alguns casos la qüestió es dirimeix entre la presó i Sancho de Ávila. Efectivament, això del 3% no va ser una maragallada i aquí tenim la sentència en què es condemna Fèlix Millet, Jordi Montull i la seva filla Gemma (res de pactes), l’extresorer de CDC Daniel Osàcar i CDC. Mas (líder en l’època de la martingala) diu que Convergència va assumir el cas Palau com poques formacions polítiques ho han fet.

És veritat: van canviar de nom. Els del PDECat simulen que la sentència no els afecta perquè, com que van canviar de nom, doncs això... astúcia politicojurídica. Canviar de nom obre insospitades possibilitats per a qualsevol que es trobi en situacions d’adversitat: «El Partit Demòcrata és una formació nova, creada el 2016, que va néixer en l’exercici de la transparència com un dels seus objectius més importants». Així de clar. I Mas se’n va de puntetes i els de Ferrovial, tots prescrits. 

Abracadabrant canvi de nom. Ara sí, ara ja no. I la dòcil Esquerra mirant a una altra banda, perquè qui denuncia el frau nacionalista és un delator renegat. 

El canvi sobtat de nom té les seves variants. El raper americà Sean John Combs és la Convergència reviscuda: es va fer dir Diddy, però el 1997 es va canviar a Puff Daddy. El 1998 va tornar al seu nom de naixement, Sean John, però el 1999 el va canviar a Puffy. Més tard es va dir P. Diddy, i durant una setmana, el 2011 es va fer dir Swag. L’any 2014, va tornar a dir-se Puff Daddy. ¿Els sona?

Deteriorament i enviliment

Estaria bé que et poguessis canviar de nom quan t’investiga Hisenda, quan et multen els Mossos, quan demanes un crèdit bancari, quan et confesses, quan en el moment crucial fas figa, quan no arribes a final de mes, quan et posen banyes, quan en poses tu, quan comences una dieta, quan no hi hagi wifi o quan et visiti la parca. «Ja no soc jo, soc un altre».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Després hi ha el tema del tresorer corrupte del qual els líders polítics no saben res. Ni Rajoy ni Mas sabien res del que feia el seu tresorer. Es veu que va en el càrrec del tresorer això del deteriorament moral i l’enviliment ètic. El tresorer, ¿neix o es fa? ¿Com pot ser que de polítics tan honestos en sorgeixin tresorers tan menyspreables?

Allò que el vent s’endugué es va dir primer Mañana será otro día i la novel·la Lolita s’havia de dir Un regne al costat del mar. Les obres eren les mateixes, però se’ls va canviar el nom. Com al PDECat. Els maliciosos diuen que Mas es va carregar Convergència i Puigdemont s’ha carregat el PDECat. Males llengües. S’accepten crítiques dels tuiters, amb el vostre nom també oportunament canviat. Faltaria més.