ANÀLISI

Macron escolta els corsos

Malgrat la modèstia de les seves reivindicacions, els nacionalistes de Còrsega no conjuguen el "tenim pressa" que tant ha perjudicat els independentistes catalans

2
Es llegeix en minuts
undefined41737659 corsica s newly relected regional leaders gilles simeoni and180122215328

undefined41737659 corsica s newly relected regional leaders gilles simeoni and180122215328 / PHILIPPE WOJAZER

Emmanuel Macron, i el seu Govern, dirigit per Édouard Philippe, estan oberts a abordar el problema cors després que en les eleccions regionals del 3 i el 10 de desembre passats els nacionalistes arrasessin a les urnes i aconseguissin una àmplia majoria absoluta. La nova col·lectivitat regional, que agrupa en una sola entitat els dos antics departaments de l’illa, es va constituir el 2 de gener. Tres dies després, Jacqueline Gourault, denominada Madame Corse per estar encarregada del dossier, es va desplaçar a Ajaccio per mantenir el primer contacte amb els dirigents nacionalistes, que aquest dilluns han sigut rebuts al palau de Matignon pel primer ministre.

    

En una reunió de llarga durada –més de dues hores–, el president corsGilles Simeoni, i el president de l’Assemblea regional, Jean-Guy Talamoni, van exposar a Philippe les seves aspiracions, en un to que vol ser constructiu i en què està descartada la pressa. A pesar de la modèstia de les seves reivindicacions, els nacionalistes corsos no conjuguen el «tenim pressa» que tant ha perjudicat els independentistes catalans. Pretenen iniciar en un termini de tres anys la redacció d’un estatut d’autonomia per accedir a l’autogovern en una dècada.

    

Línies vermelles

El Govern francès escolta les propostes corses amb atenció, sense estridències, però marca unes línies vermelles que no es traspassaran. Tres de les principals peticions dels nacionalistes corsos topen amb aquestes línies vermelles: la cooficialitat de l’idioma cors, l’amnistia per als presos i l’establiment de l’estatut de resident, que primaria els habitants de l’illa en qüestions urbanístiques, d’adquisicions de propietats per exemple. A la primera, París respon que «l’idioma de la República és el francès» i que el cors ja s’ensenya a les escoles com a llengua regional. A la segona, que «en una democràcia no hi ha presos polítics» –la mateixa resposta que ha d’escoltar l’independentisme català–, i, a la tercera, que aquesta discriminació per l’origen de les persones no es pot acceptar.

    

Una altra de les aspiracions corses, no obstant, una menció a l’especificitat de l’illa a la Constitució francesa, el Govern està disposat a acceptar-la i amb aquest objectiu prepara un retoc constitucional aquest semestre. És factible també l’acostament a presons corses de condemnats per terrorisme quan existia el Front Nacional d’Alliberament de Còrsega (FLNC), extingit el 2014. Però d’aquest trasllat serà exclòs Ivan Colonna, autor de l’assassinat del prefecte Claude Érignac, del qual el 6 de febrer es compleixen 20 anys. Macron ha escollit aquesta data per visitar l’illa, un gest significatiu del que el seu Govern no permetrà, encara que aprofiti l’estada per anunciar els avanços en les converses.

Notícies relacionades

    

Aquesta és la situació. Està molt bé que alguns independentistes catalans elogiïn Macron pel diàleg amb el nacionalisme cors, però oculten les enormes diferències entre el que proposen uns i el que pretenen els altres, fins i tot sense importar-los saltar-se les lleis.